La Generalitat i l’Estat acorden celebrar la Junta de Seguretat el 10 de juliol

La Junta de Seguretat de Catalunya se celebrarà finalment aquest mes de juliol, després de gairebé vuit anys sense fer-ho. La Generalitat i l’executiu espanyol han decidit programar la reunió per al dilluns 10 de juliol a les dotze del migdia.

L’acord sobre la data ha estat fruit de la conversa telefònica que han mantingut aquest dimarts al migdia el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i el conseller d’Interior, Jordi Jané.

La trucada ha anat precedida de la trobada aquest dilluns entre representants de la Secretaria d’Estat de Seguretat i del departament d’Interior de la Generalitat.

Segons indica el ministeri en un comunicat, la reunió es va desenvolupar en “un clima de màxima col·laboració” i va servir per avançar “considerablement” en l’ordre del dia de la futura Junta de Seguretat. Hi van assistir el secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto; el director del Gabinet de Coordinació i Estudis, Diego Pérez de los Cobos; el secretari general del Departament d’Interior, Cèsar Puig, i el director de la Policia, Albert Batlle.

L’òrgan encarregat de coordinar les polítiques de seguretat i l’activitat dels cossos policials a Catalunya no es reuneix des del març del 2009. En els darrers mesos, el conseller havia demanat al govern espanyol en reiterades ocasions, per carta i en públic, que convoqués la junta; una insistència a la qual es va afegir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Després que el Govern proposés cinc dates i no obtingués resposta de l’executiu espanyol, la setmana passada Puigdemont va anunciar que convocaria la junta de manera unilateral per al proper 3 de juliol. Zoido va respondre que no hi podria assistir per motius d’agenda però va enviar una carta a Jané en què l’instava a buscar un acord.

Algunes de les qüestions que el govern vol abordar a la Junta de Seguretat són la integració dels Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO); la presència permanent a la Mesa d’avaluació de l’amenaça terrorista, ja que ara com ara el cos policial català assisteix en algunes sessions com a convidat; l’accés als fòrums de policies internacionals, tal com estableix l’article 164 de l’Estatut de Catalunya, i participar en les trobades de l’Oficina Europea de Policia (Europol).

Un altre dels assumptes que la Generalitat vol posar sobre la taula és el dels diners que el govern espanyol té pendent de pagar per l’increment de la plantilla dels Mossos d’Esquadra posterior al 2009, que la Generalitat xifra en més 500 milions d’euros.

Una altra discrepància entre els governs català i espanyol és l’oferta de 500 noves places en l’escala bàsica dels Mossos d’Esquadra. La convocatòria ha motivat un requeriment del ministeri d’Hisenda, que entén que la iniciativa incompleix la normativa estatal sobre la taxa de reposició de funcionaris.