“L’Estat espanyol ens aboca a la independència”

Desmotivada, gens. El que sí que passa és que la gent està cansada, i és normal després de gairebé vuit anys. Però la gent hi és, i el que esperen és el moment de la veritat. Quan hàgim de tornar a sortir, sortirem.

Totalment. Ara és el mateix Estat espanyol el que ens aboca a la independència. No ens ofereix alternativa. Només hi ha dos camins. O submissió o independència. I entenc que el poble català no està d’acord a suportar una nova submissió.

Portem la campanya d’Òmnium Cultural a la comarca, però també treballem de manera molt coordinada amb les entitats independentistes de Girona i el Gironès. Tenim una taula de treball, que es reuneix discretament, però que ens permet anar plegats.

Crec que hem d’estar preparats per a tot. I després, en el moment clau, potser encara serà més senzill del que pot semblar ara. Però hem d’estar preparats.

Crec que no ho hem de fer nosaltres. Això, d’entrada. Ens creiem que serà un referèndum i que per tant hi haurà qui animarà la gent del no. Potser és una mica utòpic, però és el que hauria de passar. Òmnium pot animar a la participació, però ha d’animar els partidaris del sí. És cert, però, que ens aniria molt millor guanyar 70 a 30 que 95 a 5.

Cap. Del que tinc dubtes és del que passarà immediatament després. Que acabarem sent independents, segur. Que el referèndum el guanyarà el sí, també. Que això comportarà que serem independents de seguida... això sí que em genera dubtes, perquè quedarà molta feina per fer. Però de la victòria del sí en el referèndum no en dubto gens.