“Vaig estar tot l’agost enganxada al mòbil”

E l 2012 li van proposar de formar part de la junta de La Segarra per la Independència (ANC). Anna Vilaró, segarrenca de 49 anys i educadora infantil, va decidir-se a fer el pas cap a la militància de base: moltes hores de feina desinteressada, alegries compartides i, de vegades, també incerteses.

No és solament per motius econòmics ni sentimentals. Ho sento a dins: crec que la major ambició d’un poble és ser lliure. Siguem un país millor per fer també un món millor.

Sempre he tingut el record de ser-ho. Des de petita. A casa som quatre, gent de centre, i aleshores em rondinaven. Ara que hi estem arribant, em sembla un somni i som tots independentistes. Seria una felicitat personal immensa.

Mai no he estat de cap partit, perquè sé que no podria acatar disciplines: primer és la meva ètica i els partits sovint et fan votar coses que no t’agraden... Ara bé, soc d’esquerres i independentista. El 2006 vaig anar a una manifestació a Barcelona. A Guissona organitzaven autobusos alguns partits i m’hi vaig apuntar, amb el meu fill de set anys. Quan vaig pujar-hi, em vaig dir: “Aquests són dels meus”, i hi he disfrutat molt. He estat a peu de carrer, compartint reunions, tasques... Va ser especialment maco i costós organitzar la Via Catalana el 2013. Vaig estar tot l’agost enganxada al mòbil!

El 2012 creia que en dos anys ja seríem independents. Pensava que els partits filaven massa prim i que calia aconseguir la unitat de tots els independentistes i després ja serem exigents.

Jo hauria preferit anar a una declaració unilateral d’independència, ja que tenim la majoria al Parlament. Fa una mica de por que estirin tant la corda i la gent se’n cansi. D’altra banda, també crec que el govern i els partits ho han volgut fer bé, tot buscant el suport internacional. Havíem de jugar la carta del referèndum. No compto que surti no, però s’haurà d’acatar el resultat. A Escòcia semblava que s’acabava el món i sembla que ja tenen ganes de tornar-hi.