La llei empararà tothom qui col·labori en l’1-O
Estableix un “règim jurídic excepcional” per blindar-se quan el TC la suspengui
Crearà una sindicatura electoral
La “llei del referèndum d’autodeterminació” que, amb aquest nom, es presentarà avui donarà empara “a totes aquelles autoritats, persones i empreses que participin, ja sigui directament o indirectament, en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum, atès que desenvolupa l’exercici del dret a l’autodeterminació que forma part de l’ordenament jurídic vigent”. És a dir, que el text donarà cobertura jurídica tant a l’actuació dels polítics com dels funcionaris, proveïdors i voluntaris que col·laborin en l’1-O i que després emprenguin accions per implementar-ne el resultat, segons recull l’article 3.3 de la llei, un dels que ahir es va filtrar a diversos mitjans.
Pocs detalls pràctics més han transcendit, tret que l’article 1 avança que es crearà una Sindicatura Electoral de Catalunya, que ha d’actuar com a màxima autoritat en qualsevol aspecte relacionat amb la votació abans, durant i després de l’1 d’octubre.
Fórmula jurídica inèdita
Per blindar el text i la convocatòria que se’n derivi, l’article 3.2 fixa la creació d’un “règim jurídic excepcional” adreçat a garantir el referèndum, i dicta que la llei “preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte”. Precisament, el problema d’articulació jurídica per poder votar amb efectes vinculants contra la voluntat i ordenament de l’Estat del qual Catalunya forma part, i garantir que res del que passi després de la convocatòria podrà bloquejar el referèndum, ha estat un dels grans maldecaps dels legisladors. “És una lògica extraespanyola dir que el referèndum és vinculant”, admeten juristes consultats per El Punt Avui, que creuen que la solució adoptada és “creativa i original”, inèdita a escala internacional, però que ha de servir a Catalunya per “obrir el seu propi camí”.
Quan l’article 2 referma que el poble de Catalunya “és un subjecte polític sobirà” –terme, per cert, que el TC ja va tombar en suspendre la declaració de ruptura de l’octubre del 2013– i el 3.1 declara el Parlament representant d’aquesta sobirania que no accepta que cap altra norma estigui per sobre, adduint principis universals inclosos en la Constitució però provinents del dret internacional, el que es fa és “un acte unilateral de sobirania, provisional i transitori”. És a dir, que en tot allò necessari per organitzar, celebrar i fer efectius els resultats del referèndum, Catalunya ja es declara independent de facto, i l’1-O decidirà si estén i fa definitiva la independència a tots els altres àmbits, o segueix en l’actual estadi autonòmic.
Dins de la legalitat internacional
L’exposició de motius de la llei busca fonament jurídic en els tractats internacionals aprovats per l’ONU que reconeixen drets humans com el d’autodeterminació dels pobles –de què el Parlament s’ha declarat posseïdor en un seguit de resolucions des del 1989–, però també de participació política, llibertat i dignitat humana o de pensament, tots recollits en la Constitució a través dels articles 96 i 10.2, tal com El Punt Avui explicava fa uns dies . A més, recorda que dictàmens recents del Tribunal Internacional de Justícia emparen la vigència del dret a l’autodeterminació.
El preàmbul també exhibeix la “legitimitat històrica i tradició jurídica i institucional del poble català”, fixa l’inici del procés en la “ruptura del pacte constitucional” que suposaria la sentència del TC el 2010 i sosté que l’1-O és l’últim recurs un cop esgotades les vies de diàleg amb l’Estat.
