Rajoy eleva el to contra l’1-O
El president espanyol retrata els impulsors com a radicals i eixelebrats amb tics autoritaris
El TC hi torna i ara declara inconstitucionals els comptes que han de finançar el referèndum
González veu “incitació a la sedició” i Aznar manté que Catalunya es trenca
A cada nou moviment del govern i els partits independentistes per preparar l’1-0, Mariano Rajoy redobla els esforços perquè la societat espanyola acabi interioritzant la tesi que des de Catalunya s’està gestant un cop d’estat. Així davant la manca d’informació sobre què és el que farà l’executiu espanyol per aturar un referèndum, que insisteixen que no es farà, La Moncloa va preparant el terreny per justificar l’ús de terminades mesures més o menys dràstiques. “Els deliris autoritaris i frontistes mai no podran vèncer la serenitat i l’equilibri de l’Estat democràtic”, proclamava ahir davant la plana major del món empresarial que s’havia reunit a Madrid per escoltar la seva conferència a la Cambra de Comerç Espanyola. Mentre alguns dels seus ministres a les darreres hores, i en resposta a la presentació de la llei del referèndum, han recordat el paper de defensa de la “integritat” que correspon a l’exèrcit en el cas que es proclamés la independència i altres amenaçaven d’activar la fiscalia o bé es vantaven de la celeritat amb què el TC anul·la qualsevol norma o resolució catalana, Rajoy va optar per mantenir-se en el camp de la declaració política, demanant als catalans “assenyats, demòcrates i moderats” que tinguin la confiança que l’Estat els farà costat davant els plans dels independentistes.
A tots ells, als que considera la majoria social catalana que no està per experiments, es torna a dirigir ara Rajoy per afirmar-los-hi que tenen garantit el futur perquè “Espanya és un país amb una democràcia exemplar capaç de donar resposta als reptes del futur i als desafiaments d’aquells que ens volen fer tornar al passat”.
El cap de l’executiu popular, doncs, intenta trencar el missatge de denuncia dels sobiranistes envers el dèficit democràtic de l’Estat espanyol per voler impedir que es col·loquin les urnes, presentant les institucions catalanes i la majoria del Parlament com una colla d’eixelebrats que se salten les lleis de forma arbitrària i que actuen de forma despòtica amb els que no són del seu tarannà. I és per això que s’emfasitza en tot moment el “gir radical” que s’ha produït en el govern català, al qual acusen d’“abandonar” el que qualifiquen de “majoria silenciosa” dels ciutadans.
El TC enllesteix
I mentre l’executiu espanyol segueix en compàs d’espera pendent que els anuncis dels darrers temps es tradueixin en documents que es puguin impugnar i puguin comportar accions judicials concretes, el TC ha decidit tirar pel dret i marxar de vacances amb la carpeta catalana gairebé buida. Amb la perspectiva que assenyalen alguns dirigents polítics que a mesura que s’apropi l’1-0 se’ls girarà feina i, de fet, hauran de mullar-se davant les exigències de suspensió de càrrecs que de ben segur li plantejarà l’executiu espanyol, en els darrers dies el tribunal ha fet net dels assumptes més emblemàtics. I si dimarts passat l’òrgan judicial va sacsejar el moll de l’os del model lingüístic –instaurant durant l’etapa dels governs tripartits–, ahir va ser el torn dels pressupostos catalans d’enguany –que han d’incloure diners per al referèndum– i que van ser fulminats en tots els aspectes que els exigia l’executiu de Rajoy.
En una resolució inusualment ràpida, atès que la impugnació es va presentat a l’abril, el TC anul·lava la disposició addicional 40 que instava a la Generalitat a convocar un referèndum i, alhora, declarava inconstitucionals les tres partides dels comptes –que sumen més de 6 milions– amb les quals el tribunal intueix que es vol finançar la cita amb les urnes. Si bé admet que en els capítols impugnats i que fan referència a consultes i actes electorals –ja suspesos cautelarment– difícilment es pot detectar quina és la partida concreta per finançar l’1-0, afegeix que si els comptes inclouen el mandat de convocar el referèndum, per “coherència del legislador”, per força s’han d’haver previst els diners. Davant d’aquesta evidència que aprecia el TC, l’òrgan adverteix que les partides seran “inconstitucionals” si, efectivament, s’utilitzen per pagar l’1-0.
D’altra banda, els expresidents espanyols vius, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero, van defensar ahir que la solució haurà de ser política. Per Aznar, no s’ha de reformar la Constitució si no hi ha consens. Per González, s’ha d’obrir un procés de diàleg que analitzi possibles vies d’acord i, si cal, la reforma constitucional. Zapatero està obert a la reforma però avisa de no crear “expectatives” com si fos la solució i dona prioritat a la voluntat política per trobar solucions “amb cap fred i conviccions”. Això, però, diu que s’haurà de fer un cop fracassi el referèndum unilateral. González va ser molt dur amb la majoria independentista, a qui acusa d’“incitar a la sedició” i de voler posar fi a la Constitució, i va justificar aplicar l’article 155. Per Aznar, els “nacionalistes” provocaran la fractura social a Catalunya.
Per la seva banda, el líder de Podem, Pablo Iglesias, va lamentar que González parlés de “sedició” mentre a l’Estat “es blanqueja la corrupció”. La portaveu del PSOE al Congrés, Margarita Robles, va defensar el diàleg en comptes de mesures “repressores” i va desaconsellar l’article 155.
LES FRASES
Per Pisarello, l’1-O no pinta bé
L’alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello, considera que “tot indica” que el referèndum que planteja el govern català no és “el que Catalunya necessita”, tot i que recorda que, de moment, tot són anuncis però no hi ha cap proposta “concreta, acordada, signada ni decretada”, raó per la qual l’Ajuntament encara no es pot pronunciar sobre el seu hipotètic paper. Ciutadans, per la seva banda, considera un “nyap de fi de curs” la llei del referèndum abans que el president de la Generalitat convoqui noves eleccions, en paraules del portaveu adjunt del grup parlamentari, Fernando de Páramo. El secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, acusa el govern de situar la Generalitat “fora del marc legal” i plantejar una llei sense garanties perquè fa cas omís de l’ordenament vigent. El primer secretari del partit, Miquel Iceta, presentava dilluns una web pròpia sobre les garanties d’un referèndum que creu que no serà l’1-O. Pel líder popular català, Xavier García Albiol, la majoria independentista busca “la intervenció” de l’Estat per forçar el “conflicte social” al carrer.
