El secretari de Tarragona censura la “pressió” de l’Estat

“El seu ofici s’assembla més a una amenaça que a una oferta col·laborativa.” Amb aquesta contundència, i amb cinc grans arguments de tall jurídic, respon el secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, al secretari d’estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, en una carta a què ha tingut accés El Punt Avui i que farà arribar avui mateix al ministeri per contestar la missiva tramesa aquesta setmana a uns 1.500 secretaris i interventors dels municipis, consells comarcals i diputacions catalanes en què els recordava “l’obligació” de respectar “la legalitat constitucional” i les sentències del TC en tot el que fa referència a la prohibició de fer un referèndum.

“Li sol·licitaria que en cap cas sotmetin a pressió l’actuació de secretaris i interventors, que en tot cas només pot afectar negativament l’exercici de les nostres funcions”, clou Font. Si bé en principi la resposta és a títol personal, el tarragoní ja ha rebut el suport d’altres secretaris, i la trametrà també avui a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a la Sectorial de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’ANC, que ell mateix coordina, que també se la podrien fer seva.

La carta inicial recorda als funcionaris que el respecte als dictats del TC “incideix directament” en les funcions que tenen encomanades en matèria de fe pública, emissió d’informes jurídics i assessorament legal preceptiu. “Reclamem la seva col·laboració per assegurar tal compliment en l’entitat local en què presta els seus serveis”, els insta el ministeri de la Presidència, que de passada els recorda la seva “dependència funcional” de l’administració de l’Estat i els ofereix “tota la col·laboració i el suport que necessitin” per evitar qualsevol incompliment en la seva corporació municipal.

Font desmunta aquests arguments un per un. D’entrada, expressa la seva “sorpresa” perquè la carta, enviada dilluns, es basa en la “interpretació d’una norma encara inexistent”, la convocatòria de l’1-O –que, per cert, no preveu la intervenció de cap secretari–. I retreu a l’Estat que “posi en dubte” l’actuació del col·lectiu de funcionaris i que no intenti “protegir-los ni tranquil·litzar-los”, sinó “interpel·lar-los i posar-los en el centre d’atenció”.

Font també lamenta que Bermúdez de Castro, quan ni tan sols coneixia la llei del referèndum, els adverteixi que la Generalitat vol “descarregar en els ajuntaments gran part de la seva responsabilitat”, per exemple, a l’hora de formar el cens i les meses, designar els locals electorals i guardar i distribuir el material. “Ens atorga funcions que no ens corresponen”, li contesta el tarragoní, que li recorda l’“escàs o nul paper” que tenen els secretaris en aquestes decisions i admet que, “com a molt”, tenen la possibilitat d’informar sobre la legalitat de l’actuació si així ho requereixen els òrgans municipals competents. De fet, el PSC ha suggerit als seus alcaldes que ho encarreguin, i l’equip de govern de Tarragona prepara una moció per obstaculitzar l’1-O que aprovarà el dia 21, si bé no és clar que demani l’informe jurídic al seu secretari.

Font també recorda que, si bé l’habilitació la fa l’Estat, els secretaris i els interventors no en depenen funcionalment i actuen “sota criteris d’independència jeràrquica”, integrats en l’estructura orgànica de les corporacions. Fins i tot es remet als principis del seu codi ètic, aprovat el 2005 que, entre altres coses, parlen de defensar els valors democràtics, la neutralitat política, la lleialtat, al govern local, l’objectivitat i independència o la proporcionalitat en les solucions adoptades. A principis de setmana, es reunirà el consell català del Col·legi Oficial de Secretaris, Interventors i Tresorers, que també podria contestar a l’Estat.