“Sense xoc no podrà culminar el procés”

És un home “de la trinxera”. Parla amb orgull i agraïment “dels milers de persones” que han fet possible Gent de la Terra, col·lectiu de què és fundador i que organitza anualment la Mostra d’Entitats dels Països Catalans. Enric Fontanals, de 63 anys, va començar a militar amb força cap a l’any 2000, quan es va comprometre amb la plantada de Lluís Maria Xirinacs a la plaça Sant Jaume, i amb els inicis de la CUP. Va ser un dels fundadors de la Plataforma pel Dret a Decidir, en què va començar a treballar amb Carme Forcadell, però reivindica sempre la feina feta “com a grup i en segona línia”.

És important el treball del grup perquè és la vida: som un conjunt de persones, som carrer, som compromís i alegria. I per això, treballem des del carrer i sense sortir a la televisió. Tens més llibertat. Des del grup i des del carrer hem demostrat que hi ha una altra manera de fer les coses.

Ens ha mancat qualitat. Durant molt de temps hem funcionat per voluntarisme, dedicació i ocupació de l’espai públic i ens ha faltat qualitat. Ara bé, el que ha passat en aquest país en els últims 15 anys és tan meravellós que no hi podem posar pegues. La feina del carrer ha estat increïble; tot i que haig de dir que les institucions polítiques també ho han fet bé.

El procés avançarà de nou amb la força de la gent. M’emprenyaria molt que s’oblidi que això és producte de la feina de molta i molta gent, de feina de carrer. No sé com es desenvoluparan els diferents escenaris però estic convençut que passarà allò que el carrer vulgui que passi. Darrerament, s’havia cedit protagonisme als polítics. Estem davant una forta topada institucional i el carrer serà qui acabarà tombant la lluita. Coneixement, convenciment i compromís: si el poble juga les tres C, guanya sempre.

L’espero amb certa inquietud perquè hem de veure cap on es decanta, però també amb certes ganes. Sense enfrontament no avançarem, en el camí. Sempre va bé un xoc davant el poder establert. La llibertat no la regala ningú. Per tant, l’espero amb inquietud però amb il·lusió. Sense xoc no podrà culminar el procés.