“La distància ens ajuda a veure-ho clar”

L’arquitecte Jaume Cassanyer (Sabadell, 1976) viu a Polònia des del 2008. La distància física no l’ha allunyat mentalment del procés polític català. Tot al contrari: n’és un dels grans actius a l’est d’Europa. S’hi ha deixat l’ànima fent pedagogia.

Va ser el 2013, després de conèixer el grup que després es va convertir en les Assemblees Exteriors de l’ANC. Hi vaig trobar gent magnífica, humil i amb molta empenta. La majoria no ens hem trobat mai en persona perquè vivim a diferents països, però junts hem fet molta feina per internet.

Hem fet accions com la Via Catalana o la V internacionals, entrevistes a la ràdio i televisió en polonès i trobades amb periodistes. També alguns temes culturals. Crec que el més important, però, és contestar amb normalitat “sóc de Catalunya” cada vegada que algú pregunta d’on ets. Avui en dia gairebé tothom contesta: “Sí, em sona… us voleu independitzar, oi?” I ja tens l’excusa per explicar més detalls!

Polònia té una història bastant complexa i els polonesos estan avesats a lluitar per la llibertat del seu país. Això ajuda, a l’hora de trobar similituds i crear empatia. En general, però, estan a l’espera que fem el pas definitiu.

L’important és que podrem votar i, per fer-ho, només cal fer un tràmit senzill. Si algú té dubtes de com fer-ho que visiti Vullvotar.cat. Jo votaré per correu, i el dia 1 d’octubre intentaré agafar vacances per anar a Varsòvia i parlar amb periodistes, a la radio i a la televisió.

A les últimes eleccions el percentatge de vot independentista ha estat més alt a l’exterior que a Catalunya. Potser la distància ens ajuda a veure-ho clar. Almenys a mi m’ha anat molt bé!