Política

MIQUEL BUCH

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS (ACM) I ALCALDE DE PREMIÀ DE MAR

“El poder absolut només recau sobre la ciutadania”

“Estic convençut que cada català podrà votar al seu municipi”

“Amb la voluntat clara de servei públic s’hi neix”

El mes de febrer va fer deu anys que és alcalde de Premià de Mar i el 2015 va ser reelegit com a president de l’ACM. Ho recorda només començar l’entrevista quan se li pregunta si està decebut de la política i ho nega amb un no rotund. “A la política municipal pots canviar realitats. No tot allò que vols, perquè la burocràcia és complicada i lenta, però com a camí de servei als altres és impagable i molt satisfactori.” Miquel Buch (Premià de Mar, 1975) reconeix, però, que els episodis de corrupció que s’han anat acumulant aquests darrers anys han provocat que molts ciutadans mirin de reüll la política i posin en el mateix sac tots els càrrecs. “I no és just, perquè a Catalunya hi ha 9.142 elegits locals de grans ciutats i de pobles molt petits i la grandíssima majoria són els floristes, els mecànics o els flequers que un dia decideixen fer un pas endavant i dedicar part de la seva vida a millorar el seu municipi. I fer-ho en benefici de tots.” La defensa aferrissada de la política local serà present en tota la conversa al seu despatx de l’alcaldia, un espai petit que dona a la plaça de l’Ajuntament i des d’on arriben apagades les converses de les terrasses. “Per ser alcalde s’ha de tenir una voluntat clara de servei públic i amb això s’hi neix”, defensa. Amb jornades laborals molt llargues “de més de 24 hores, plogui o nevi, estiguis de bon humor o no”. “Ets com la núvia d’un casament. Sempre arribes tard als llocs, i no per tradició, sinó perquè els veïns t’aturen pel carrer per explicar-te les seves coses”, comenta, i afegeix: “Tinc tres noms: Miquel, alcalde, i ara que et veig!” Reconeix que viu pendent del telèfon, que ara també li fa d’agenda per prendre notes, però assegura que amb els anys ha aconseguit separar la vida professional de la familiar, tot i que lamenta haver-se perdut part del creixement dels seus tres fills. “Intento canviar quantitat per qualitat en el temps que passo amb ells.” L’Oriol, en Biel i la Clara, juntament amb la Cesca, la seva dona, “són el pal de paller de casa meva”.

L’arribada a l’alcaldia de Miquel Buch no va ser volguda. La mort del recordat Jaume Batlle en un accident de moto a la carretera N-II ho va precipitar tot. “Feia setmanes que li havia dit que no volia continuar com a regidor, que volia tancar una etapa i ell em deia que no. L’accident em va obligar a canviar la meva vida en deu dies.” No amaga que encara l’enyora i que li va quedar pendent una conversa. “Al final va guanyar ell, perquè vaig continuar a l’Ajuntament, però qui realment em va convèncer que tirés endavant va ser la Cesca, que em va dir que si ser alcalde em feia feliç valia la pena intentar-ho.” Assegura que deu anys després encara se sent feliç “malgrat tot, perquè hi ha dies molt i molt durs”.

El seu nom va sonar amb força per substituir el de Salvador Esteve a la Diputació, però el canvi no es va produir i sí la renovació en el càrrec a l’ACM. Arribar a aquest ens li ha servit, entre d’altres coses, per adonar-se “que hi ha molt bona gent al capdavant dels consistoris”. D’aquella proposta d’unificar les dues entitats municipalistes en un únic projecte llançada fa un any al seu homòleg de Pineda i president de la FMC, Xavier Amor (PSC), no s’ha mogut res. “Si en una conversa un dels dos no vol parlar, doncs no hi ha conversa.” Però es nega a rebutjar la idea. “Arribaran temps més propicis.” L’ACM ha estat una de les cares més visibles i compromeses del procés per la independència. “No dec ser dels importants perquè no m’han inculpat encara”, ironitza, i apuja el to quan repeteix els mantres que acostuma a treure a moltes entrevistes: “Els alcaldes ens l’haurem de jugar l’1-O” o “La revolució democràtica no la podrem fer des del sofà.” Sense complexos defensa que el municipalisme “ha tingut, té i tindrà” un paper clau en la creació del nou estat. Les diferents mostres de poder fetes des del món local donant suport al govern català en són un exemple i Buch destaca el nivell de compromís de la major part dels alcalde i regidors. “La demanda per poder votar l’1-O ve imposada per la ciutadania, una ciutadania que vol exercir cada cop més la democràcia amb totes les garanties. A cap càrrec no se li ha posat la pistola al pit!” Es nega a parlar que hi hagi por als ajuntaments. “Hi haurà alcaldes que els vindrà més de gust posar les urnes que a uns altres, però no es tracta d’allò que agrada fer, sinó d’allò que s’ha de fer i que els ciutadans els reclamaran.” Diu que confia molt en la ciutadania. “Me’n ric d’aquells que diuen que s’ha d’apoderar els ciutadans perquè parteixen del fet que la gent no el té, el poder, quan el poder absolut només recau sobre la ciutadania. Sempre!” Recorda que el 9-N, 739 dels 948 ajuntaments van cedir espais per a la consulta, però que es va poder votar arreu. “Estic convençut que cada català podrà votar al seu municipi, perquè no hi haurà ciutadans de primera i de segona en un procés democràtic tan important com aquest.” Després d’una hora llarga de conversa, amb unes quantes trucades pel mig i un parell de temes que s’han hagut de resoldre abans no agafi vacances en un lloc on procurarà “que no hi hagi cobertura”, Miquel Buch defensa el paper del PDeCAT en el procés i la seva evolució cap a l’independentisme. “Un partit que no va néixer com a independentista ara n’és i això no ha agradat als nostres rivals, perquè demostra que és del tot possible quan cal.”

Ets com la núvia d’un casament. Sempre arribes tard als llocs, i no per tradició, sinó perquè els veïns t’aturen pel carrer per explicar-te les seves coses
L’accident de l’alcalde Jaume Batlle em va obligar a canviar la meva vida en deu dies
A l’ACM m’he adonat que hi ha molt bona gent al capdavant dels consistoris
La revolució democràtica els càrrecs dels ajuntaments no la podrem fer des del sofà

Potser no sabies que...

Orgull de JNC

Amb un avi republicà i una família catalanista, hi va entrar el 1996 “perquè volia canviar el món”. Diu que ha estat la seva gran escola política i d’aquella època conserva alguns dels millors amics. Considera que el canvi generacional del partit ha servit per donar protagonisme a polítics de gran vàlua.

Bricolatge contra l’estrès

Li agrada fer petites feines i diu que se li dona força bé, tot i que assegura que no és cap manetes i que el resultat final és fruit d’una estona llarga i d’una bona dosi de tossuderia. A l’Ajuntament es va atrevir a muntar una taula “que encara es manté dempeus”.

Addicte a la nicotina confés, però controlat

Es defineix no com a fumador, sinó com a addicte a la nicotina perquè fa quatre pipades a la cigarreta i l’apaga. Diu que és un vici controlat i que té previst deixar-lo en un futur. “Potser ara mateix, amb tot el que està caient, no és pas un bon moment”, fa broma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.