Flors i espelmes en record a les víctimes

Un car­tell amb el lema ‘Cata­lu­nya, lloc de pau’, escrit en català i en cas­tellà, pre­si­deix des d’aquest diven­dres cap a les 9 del matí, el mosaic de Miró del pla de la Boque­ria. L’ha dei­xat una dona, de manera espontània, jun­ta­ment amb qua­tre espel­mes. Mica en mica, ciu­ta­dans, bar­ce­lo­nins i turis­tes, s’han anat acos­tant a aquest punt, el final del recor­re­gut de la fur­go­neta que aquest dijous va per­pe­trar l’atemp­tat ter­ro­rista al cen­tre de Bar­ce­lona, per dipo­si­tar més flors i espel­mes i fer així, un petit home­natge a les vícti­mes del succés.

La cons­ter­nació ciu­ta­dana s’ha anat fent palesa amb les cares de dolor i indig­nació de tots els qui s’acos­ta­ven per recor­dar les vícti­mes que ha dei­xat el succés. Però, com ha apun­tat l’alcal­dessa Ada Colau, la nor­ma­li­tat torna tímida­ment al pas­seig bar­ce­loní.

Per­so­nes de tots els orígens, edats i ètnies s’han anat con­gre­gant al llarg de tot el matí davant l’ofrena flo­ral ciu­ta­dana que s’ha for­mat al cen­tre de les Ram­bles. En poques hores s’hi ha acu­mu­lat rams, espel­mes, objec­tes per­so­nals, mis­sat­ges de con­dol i objec­tes per­so­nals que els ciu­ta­dans més afec­tats han anat dipo­si­tant en senyal de dol. L’accés a l’estació de Metro de Liceu segueix tan­cat, així com també roma­nen tallats els acces­sos de trànsit rodat al car­rer Fer­ran i La Ram­bla.

Els sen­ti­ments més com­par­tits: la ràbia i la impotència. Així ho ha expli­cat la Pilar, després de dei­xar una flor, que ha defi­nit els fets com “una cosa molt tràgica” que, tot i que “la podies espe­rar”, no pen­sava mai que pogués pas­sar a Bar­ce­lona. Per aquesta bar­ce­lo­nina, visi­ble­ment afec­tada, “el més ter­ri­ble” són les vícti­mes. S’ha mos­trat espe­rançada que la ciu­tat “es refaci” aviat.

També amb ràbia i impotència ha defi­nit el Vicente, el seu estat d’ànim poques hores després del succés. Ha dema­nat res­pec­tar el dolor del moment, i creu que s’ha de bus­car una situ­ació “gran” per un pro­blema com aquest, de gent que mata per cre­en­ces. És opti­mista però, creu que s’arri­barà a resol­dre. Una veïna del car­rer de la Boque­ria, la Susana, expli­cava que ho està vivint amb molta por. “Per sort”, diu, aquest dijous no era a casa quan va tenir lloc l’atemp­tat. Li sem­bla “curiós”, ha decla­rat, que la gent pugui pas­se­jar per les Ram­bles “com si ahir no hagués pas­sat res”, tot i enten­dre que la situ­ació s’ha de nor­ma­lit­zar tan aviat com sigui pos­si­ble.

El també veí del barri, el Fran­cesc, ha expli­cat que també sent “impotència i pena increïble” i ha cri­ti­cat algu­nes lec­tu­res que es donen a deter­mi­nats mit­jans de comu­ni­cació. Insis­teix en què cal bus­car els autèntics res­pon­sa­bles d’aquests actes.