Clam contra el “mal govern”

Tot i la violència, els càrtels de la droga i les desi­gual­tats soci­als, Mèxic és un país econòmica­ment a l’alça, cada cop més lli­gat als EUA per geo­gra­fia i perquè té una població més jove que li pro­por­ci­ona mà d’obra barata. Mèxic sap que s’ha d’enten­dre amb el veí del nord tot i la guerra del 1846-1848, en què va per­dre ter­ri­to­ris com ara Texas. Però el gran con­flicte mexicà va ser uns anys abans, a prin­ci­pis del segle XIX, quan escla­ten les ganes de posar fi al jou espa­nyol a Nova Espa­nya. El movi­ment lide­rat d’entrada pels cri­olls, els nas­cuts a Mèxic però de pares euro­peus que en poc temps en per­drien el con­trol, tenia el frare Melc­hor de Tala­man­tes com un dels pen­sa­dors. Aquest defen­sava que el ter­ri­tori mexicà tenia “els recur­sos i les facul­tats per faci­li­tar el man­te­ni­ment, la con­ser­vació i la feli­ci­tat dels seus habi­tants”. El vir­reg­nat no s’ocu­pava del bé gene­ral de Nova Espa­nya com ho faria un govern lliure, i la invasió napoleònica d’Espa­nya legi­ti­mava el seces­si­o­nisme. Així, la mati­nada del 16 de setem­bre del 1810, el sacer­dot Miguel Hidalgo reclama anar con­tra el “mal govern” i supri­mir “el paga­ment de tri­buts” i llança el famós crit al poble de Dolo­res (Gua­na­ju­ato) que va mar­car el començament de la guerra d’inde­pendència. Un crit que avui encara se cele­bra per com­me­mo­rar la cre­ació de l’estat mexicà, tot i que la sobi­ra­nia no arri­ba­ria fins al 1821, amb l’entrada de l’exèrcit Tri­ga­rante, encapçalat per Agustín de Itur­bide i Vicente Guer­rero, a la ciu­tat de Mèxic. Abans, però, Hidalgo, artífex també de l’abo­lició de l’escla­vi­tud, seria cap­tu­rat i afu­se­llat el 1811. En una segona fase de la guerra, els insur­gents s’enfor­tei­xen al cen­tre del país sota el coman­da­ment de José María More­los Pavón, que el 1813 con­voca el congrés de Chil­pan­cingo, que pro­clama la inde­pendència dels ter­ri­to­ris del sud i dota el país d’una pri­mera cons­ti­tució. More­los, però, és afu­se­llat el 1815 i la guerra s’allar­ga­ria fins l’esmen­tat 1821.

Curi­o­sa­ment, avui hi ha un movi­ment sepa­ra­tista a l’estat de la Baixa Califòrnia que reclama una millor fis­ca­li­tat. Una mica més al nord de la costa del Pacífic, a la Califòrnia dels EUA (en què Cata­lu­nya s’emmi­ra­lla), també res­so­nen de tant en tant vents seces­si­o­nis­tes. Jus­ta­ment la corona espa­nyola (gràcies a l’expe­dició de Gas­par de Por­tolà del 1768) va colo­nit­zar-ne la costa abans que passés a for­mar part de Mèxic, que després la cedi­ria als EUA pel Trac­tat de Gua­da­lupe Hidalgo.