L’endeutament de la República Catalana

La Catalunya independent naixeria amb un endeutament situat entre el 50% i el 75% del seu producte interior brut (PIB), molt per sota de la mitjana de la UE (83,5% del PIB). Així, el deute català actual més el que s’heretés del Regne d’Espanya seria assumible per l’economia catalana en el marc d’un nou estat i amb un estalvi d’entre un 30% i un 52% en relació amb la situació actual dins de l’Estat espanyol.

En canvi, la Catalunya autonòmica ha de suportar un deute superior al 105% del seu PIB: el deute propi més el 19,6% del deute net de l’Estat espanyol, que correspon a la part del deute estatal que paguem els catalans amb els impostos.

Sovint es parla del deute que tindria una Catalunya independent tractant el deute de manera aïllada, sense considerar que en una separació d’estats el que es reparteix són els actius i els passius [Jordi Angusto i David Ros ens ho explicaran els propers dies en aquesta secció]. També sovint es posa èmfasi a parlar dels riscos de la independència sense fer esment dels costos i riscos financers de tota mena que suposa mantenir la dependència a l’Estat espanyol, que en l’actualitat té un deute públic molt elevat, al voltant del 100% del PIB.

El deute net de 796.622 milions d’euros és l’import a partir del qual s’hauria de calcular la part que correspondria a Catalunya en una separació de l’Estat espanyol, ja que el fons de liquiditat autonòmica (FLA) ja el té incorporat com a deute propi la Generalitat de Catalunya.

Sense negociació amb l’Estat espanyol el deute públic català seria de 75.098 milions d’euros de la Generalitat més el deute de les administracions locals catalanes, en total el 35,7% del PIB de Catalunya, xifra que suposaria ser un dels països menys endeutats de la Unió Europea. Aquest percentatge podria disminuir fins al 13,3% mentre no s’assumís la devolució del FLA a l’Estat espanyol, tot i que no considerem probable aquest escenari de no-negociació, ja que la separació d’estats es faria en el marc del dret internacional.

La preocupació dels creditors vindrà més per garantir com pagaria l’Estat espanyol el deute una vegada Catalunya no en formi part, que no per la capacitat que el nou estat pugui assumir la seva part, ja que el deute de Catalunya serà inferior al que paga actualment pel fet de romandre dins de l’Estat espanyol.

Si els creditors no veuen garantit el cobrament del deute és evident que es posaran una vegada més en funcionament l’FMI, la UE, el BCE, el Club de París (creditors públics), el Club de Londres (creditors privats), que pretenen garantir el cobrament del deute sobirà, evitar l’augment del risc, garantir la viabilitat dels dos estats (predecessor i successor), reduir l’impacte en els mercats financers...

Els criteris de repartiment del deute que s’empren habitualment són els de l’activitat econòmica, la població, la despesa realitzada, la inversió realitzada, el deute històric... Però no és correcte ignorar, en la separació d’estats, el repartiment d’actius i passius.

En el cas de Catalunya pot servir de punt de partida per fer el repartiment l’estudi realitzat per Jordi Angusto, Marcel Coderch i Gemma Pons Repartiment d’actius i passius entre Catalunya i l’Estat espanyol. El balanç patrimonial de l’estat com a eina de càlcul. En estudiar el balanç de l’Estat espanyol han posat de manifest que “en termes econòmics i tractat com si fos una corporació empresarial, l’Estat espanyol té uns passius que superen en molt els seus actius; altrament dit, està en situació de fallida i no podria fer front a la totalitat dels seus deutes ni en el cas de vendre’s la totalitat dels actius”. Els autors quantifiquen “el forat” de l’Estat espanyol en més de 269.000 milions d’euros. Dit d’una altra manera, a cada euro d’actius li correspon un “forat” d’un 46% d’euro, un sobrecost del 46% per actiu.

Els autors estimen que els actius materials que poden estar ubicats a Catalunya es troben per sota del 15%. L’estimació equivaldria a uns 20.000 milions d’euros d’actius, que suposarien haver d’assumir uns 29.000 milions d’euros de passius, un sobrecost discutible des de Catalunya, ja que ha estat a bastament pagat prèviament via dèficit fiscal.

Si ja hem calculat que sense acord l’endeutament d’una futura República catalana seria només del 35,7% del seu PIB, amb un repartiment d’actius i passius aquest endeutament se situaria entre el 48,7% del PIB i un màxim del 73,7%, molt similar al càlcul que sortiria d’aplicar la despesa de l’Estat a Catalunya realitzada durant els darrers anys, situada a l’entorn del 10%.

D’altra banda, els creixements del PIB previstos per al nou estat català són força alts. Aquest fet permetria que el saldo públic tingués superàvits; llavors el nivell del deute públic disminuiria progressivament en relació amb el PIB, fins i tot tenint en compte els venciments pendents.

En resum, el deute que suporten avui els catalans pel fet de formar part de l’Estat espanyol és superior al que tindrien en una Catalunya independent, sigui quin sigui el criteri que s’utilitzi per repartir el deute. El deute català actual, més el que s’heretés del Regne d’Espanya, seria assumible per l’economia catalana en el marc d’un nou estat.