Política

L’IMPERI DEL SOL PONENT

La llum de l’Amèrica Llatina

L’exèrcit independentista unia la Gran Colòmbia, formada també per Panamà, Veneçuela i l’Equador

La Llum d’Amèrica és com es coneix l’actual capi­tal de l’Equa­dor, Quito. Va ser en aquesta ciu­tat on més aviat i amb més força van sor­gir els crits de més auto­no­mia i on es recla­mava amb més insistència la inde­pendència de l’Amèrica espa­nyola. La seva aposta per la no-violència els va sor­tir molt cara.

Els par­ti­da­ris de la inde­pendència van ser empre­so­nats durant un any, sot­me­sos a tor­tu­res i a tot tipus de vexa­ci­ons, fins que van aca­bar sent exe­cu­tats i pen­jats a les creus de les esglésies que lla­vors for­ma­ven la ciu­tat de Quito. Va ser l’agost del 1810.

Simón Bolívar

Simón Bolívar, des­cen­dent de bas­cos (pre­ci­sa­ment el seu cognom fa referència a un poble de Bis­caia), va néixer a Cara­cas el 1783. Era fill de l’aris­tocràcia de la capi­tal veneçolana i de molt jove va anar a estu­diar a Madrid. En un segon viatge a Europa –que va empren­dre des­con­so­lat per la mort de la seva esposa espa­nyola només un any després de casar-se– se’n va anar a París i va tor­nar a Veneçuela amb la idea de llui­tar per la inde­pendència del seu país.

A Cara­cas, hi va tro­bar una gran agi­tació social... però no sem­blava que ningú clamés per tren­car els llaços defi­ni­tius amb Espa­nya. Uns defen­sa­ven a ultrança el rei Fer­ran VII i d’altres defen­sa­ven un model més autònom. Però tot es va pre­ci­pi­tar en pocs dies quan es va saber que Josep Bona­parte, germà de Napoleó, havia acce­dit al tron espa­nyol.

Guerra

Bolívar va començar lla­vors una lluita –va fra­cas­sar en l’intent de tirar enda­vant la Segona República de Veneçuela– que el va por­tar, al cap dels anys, a les dues bata­lles més famo­ses: la de Boyacá (Colòmbia) el 1819, que va ser una de les més deci­si­ves per la lli­ber­tat de tota l’Amèrica Lla­tina, i la de Cara­bobo (Veneçuela), el 1821. El poder dels espa­nyols encara es va allar­gar dos anys més, però final­ment van caure der­ro­tats el 1823.

La unió de la Gran Colòmbia (que ales­ho­res també com­pre­nia l’Equa­dor, Veneçuela i Panamà) va arri­bar el 1822 i es va allar­gar fins al 1830, quan es va començar a dis­sol­dre per la gran riva­li­tat que hi havia entre Simón Bolívar, artífex de les revol­tes con­tra la corona espa­nyola, i el seu vice­pre­si­dent, Fran­cisco de Paula San­tan­der.

El somni d’una Amèrica Lla­tina unida es va esvair al cap de poc. Tot i així, Simón Bolívar (pare del boli­va­ri­a­nisme) és con­si­de­rat per tots aquests països el pare de la pàtria i a tots hi té monu­ments.

Inde­pendència

1821

Sis­tema de govern

República pre­si­den­ci­a­lista

Inde­pendència

1810-1824

Sis­tema de govern

República pre­si­den­ci­a­lista

Inde­pendència

1810-1823

Sis­tema de govern

República fede­ral pre­si­den­ci­a­lista

Inde­pendència

1809-1830

Sis­tema de govern

República pre­si­den­ci­a­lista democràtica

La conspiració de Gual i España

La rebel·lió coneguda com a Gual i España va ser l’intent frustrat de dos il·lustrats espanyols d’alliberar Veneçuela. José María España i Manuel Gual eren admiradors de la Revolució Francesa i partidaris de la forma de govern republicana. La conxorxa va ser descoberta i España, executat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia