El terror gihadista explicat als nens

El lema “No tenim por” ha ressonat amb força aquests dies després dels incidents gihadistes perpetrats la setmana passada a la Rambla de Barcelona i Cambrils. Tot i així, hi ha un sector de la població a qui la por i la inseguretat amenacen amb més força: els infants, que davant les imatges sobre els atacs pregunten a les seves famílies què ha passat. Molts pares no tenen les eines necessàries per afrontar els dubtes dels més petits i a vegades s’amaguen darrere respostes confuses o mentides per protegir-los.

Segons Vanesa Clemente, psicòloga i terapeuta experta en trauma, el primer contacte amb el tema ha de sorgir de l’infant i s’ha d’evitar atabalar-lo amb excessiva informació. De fet, l’argument que li donarem dependrà de la seva edat, ja que fins als 7 anys el cervell de les criatures no és capaç de conceptualitzar la mort. Una resposta correcta haurà de remarcar que unes persones “molt, molt dolentes” han volgut “fer mal“ a altres persones. Clemente remarca la importància d’emfatitzar la maldat dels terroristes, ja que si no l’infant podria pensar que qualsevol persona dolenta ho és. També recomana deixar clar l’excepcionalitat dels esdeveniments, perquè l’objectiu principal en tot moment és que els nens se sentin segurs i no pensin que són habituals els successos que es relaten a la televisió o a la ràdio. Tot i així, la seguretat mai ha de suposar la negació o la mentida, perquè si les criatures acaben descobrint la veritat, la confiança amb els seus tutors es pot veure afectada.

El programa televisiu per a infants InfoK fa molts anys que presenta informació delicada als més petits i en el vídeo “què podem fer si les notícies ens posen tristos” tranquil·litza les criatures explicant que tenir por és “molt normal” i que no s’han de preocupar si se senten malament. El mateix missatge llança Vanesa Clemente, que reitera la importància de poder expressar la por i la tristesa perquè “no existeixen les emocions dolentes”. De fet, fins als 9 anys els nens segueixen el model emocional dels pares, i si aquests ploren els fills podran fer-ho amb “llibertat” i es “dotaran de recursos per gestionar altres dificultats més endavant”.

Ingeborg Porcar, directora de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de Barcelona (UTCCB), ha elaborat també una guia de recomanacions per parlar de conflictes bèl·lics i atemptats terroristes amb els nens, a qui és important “parlar-los amb honestedat”. Si no se sap la resposta a una pregunta, cal expressar-ho així abans de fer ús de la invenció. L’important és “no deixar preguntes sense contestar” perquè, quan un nen té preguntes i no troba respostes, “se les dona ell mateix o ho parla amb nens de la seva edat”. Aquestes respostes, senyala Porcar, “sempre seran més amenaçadores que les donades per un adult”. A més, la psicòloga conclou que, si l’infant és petit, pot ser que els atemptats siguin la primera vegada que la criatura s’enfronta al dolor humà, per tant, “ajudar-lo a entendre què passa quan la vida ens planteja situacions dures és modelar la seva resposta davant la vida i preparar-lo per al futur”.

Tot i la gravetat dels successos, aquests poden ser “una oportunitat per parlar de temes com ara la justícia, l’amor i el respecte”, com assenyala la psicòloga clínica Maria Àngels Ferrer, que col·labora amb el Centre Genòmic de Manchester i ha viscut els atacs terroristes tant a la ciutat britànica com a Catalunya. També els fets poden servir per educar en la resolució no violenta dels conflictes i mostrar una visió de la religió i les fronteres sense estigmes.