Política

L’IMPERI DEL SOL PONENT

Una oferta de Madrid que arriba tard

El govern espanyol va intentar convèncer a última hora l’independentisme cubà amb un estatut d’autonomia, però els cubans ja anaven decidits cap a la independència

Espanya va rebre a les Filipinesla derrota naval de més envergadura

El govern espa­nyol ofe­rint des­es­pe­rat més auto­no­mia a un dels seus ter­ri­to­ris perquè no s’inde­pen­ditzi. Madrid va fer tard el 1898 a Cuba. Els inde­pen­den­tis­tes illencs no en van tenir prou amb les refor­mes polítiques que Práxedes Mateo Sagasta va ende­gar in extre­mis per mirar de neu­tra­lit­zar els sepa­ra­tis­tes i rete­nir l’illa. Ni el Par­tit Con­ser­va­dor d’Anto­nio Cánovas del Cas­ti­llo ni el Par­tit Libe­ral de Sagasta (que s’ana­ven alter­nant en el poder com avui fan el PP i el PSOE) no van saber ges­ti­o­nar la situ­ació. El pri­mer ho va pro­var amb seve­ri­tat: va enviar a l’illa el gene­ral Vale­ri­ano Wey­ler, que va repri­mir els insur­gents amb el tras­llat forçós de tots els habi­tants de les zones rurals cap a àrees for­ti­fi­ca­des per aïllar la guer­ri­lla. L’ano­me­nada recon­cen­tració va cau­sar milers de morts per fam i malal­ties. Sagasta ho va inten­tar política­ment: va fir­mar un reial decret per apro­var un esta­tut d’auto­no­mia per a Cuba i Puerto Rico el 25 de novem­bre del 1897 (a la premsa espa­nyola de l’època s’hi refe­rien sovint com a cons­ti­tució). Volia aca­bar així una guerra que havia començat el 1895. Però el final del con­flicte va ser l’auto­no­mia total.

Quan sem­blava que els inde­pen­den­tis­tes tenien a l’abast la victòria, el febrer del 1898 va explo­tar el cui­ras­sat nord-ame­ricà Maine al port de l’Havana, un casus belli que va pre­ci­pi­tar l’entrada en la con­tesa dels Estats Units –tan interes­sats en l’illa i els seus bene­fi­cis econòmics com els espa­nyols; havien inten­tat com­prar-la en diver­ses oca­si­ons–. L’opinió pública nord-ame­ri­cana, aren­gada per Hearst o Pulit­zer, va cul­par Espa­nya de l’enfon­sa­ment. El desem­bre d’aquell mateix any, la guerra ja estava per­duda. A les Fili­pi­nes, els espa­nyols van sor­tir molt mal­pa­rats de la bata­lla de Cavite, que, junt amb la de San­ti­ago de Cuba, és la der­rota naval de més abast de tota la història con­tem­porània espa­nyola. El con­flicte his­pano-cubà-nord-ame­ricà va aca­bar amb la firma d’un trac­tat de pau a París en vir­tut del qual els Estats Units van obte­nir el con­trol de Cuba, Puerto Rico, les Fili­pi­nes i Guam. Cuba va pro­cla­mar la inde­pendència el 1899, tot i que va ser ocu­pada pels EUA fins al 1902, any en què va aca­bar la guerra entre fili­pins i nord-ame­ri­cans. La resta de pos­ses­si­ons espa­nyo­les ori­en­tals –impos­si­bles de defen­sar– les ven­dran a l’imperi ale­many el 1899 (les illes Mari­a­nes, les Palau i les Caro­li­nes) per vint-i-cinc mili­ons de marcs.

Tota una Gene­ració del 98 literària va reflec­tir el trauma del final de l’imperi espa­nyol. El van ano­me­nar el des­as­tre del 98.

Inde­pendència

1895-1899

Sis­tema de govern

República soci­a­lista

Inde­pendència

1946 (dels EUA)

Sis­tema de govern

República pre­si­den­ci­a­lista

José Martí, d’origen valencià

Amb anterioritat al 1895, Cuba ja havia viscut diverses guerres per la independència (1868-1878 i 1879-1880). El poeta José Martí n’era un dels líders, mort en un tiroteig a l’inici del conflicte del 1895. El seu pare era de Campanar, un poble independent de la ciutat de València fins al 1897.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia