El jutge manté a la presó Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Fernando Andreu ha confirmat aquest divendres la presó provisional per a Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemalal, per la seva presumpta participació en els atemptats del passat 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils, segons han informat fonts judicials.

El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4 ha rebutjat els recursos de les defenses amb l’argument que existeixen “indicis sòlids” de l’activa participació dels dos detinguts en fets d’“extrema gravetat”. En concret, en 16 delictes d’assassinat terrorista, més de 100 delictes de lesions de caràcter terrorista, d’estralls, de tinença i dipòsit d’explosius, així com el de pertinença o integració en organització terrorista. Andreu ha advertit que aquests delictes podrien comportar fins i tot la pena de presó permanent revisable.

En el cas de Driss Oukabir, germà d’un dels terroristes abatuts a Cambrils, Moussa Oukabir, el magistrat creu que va tenir una participació activa com a cooperador necessari per cometre els atemptats.

Una de les dades objectives que indica en el seu escrit és que va ser Driss qui va llogar la furgoneta utilitzada per la cèl·lula terrorista per cometre l’atropellament mortal a les Rambles.

Oukabir va assegurar al jutge que el seu germà Moussa, Mohamed Hichamy i Younes Abouyaaqoub li havien demanar ajuda per fer un trasllat perquè a ells per l’edat que tenien no la hi llogaven. No obstant això, el jutge observa que Oukabir no ha aconseguit explicar ni donar cap detall sobre els llocs on s’havia de fer l’esmentada mudança. A més, es va desplaçar uns 100 quilòmetres per efectuar el lloguer i ho va fer acompanyat dels joves que formarien “el nucli més dur” del grup: Mohamed Hichamy i Younes Abouyaakoub.

A més, remarca les contradiccions i diferents versions ofertes pel detingut. Inicialment va manifestar que el seu germà li havia agafat la seva documentació per llogar el vehicle. Més tard va canviar aquesta versió i va justificar que es tractava de fer un favor als amics del seu germà.

El jutge també assenyala que hi ha dades objectives per concloure de forma raonable que el detingut era plenament conscient de la radicalització del seu germà menor, Moussa, el qual hauria experimentat una exacerbació religiosa que es reflectia tant en la seva manera de vestir i de pentinar-se com en els seus hàbits religiosos.

Driss va reconèixer en la seva declaració que el seu germà havia augmentat les seves pràctiques religioses. Anava més a resar, si bé evitava assistir a la primera oració del dia, per les sospites que la policia controlava qui hi anava. També va dir que li recriminava a ell que tractés amb persones no musulmanes i li havia comentat que els fidels d’aquesta religió havien de fer la gihad, “ que implica guerra”.

En relació amb Mohamed Houli Chemlal, el jove que va sobreviure a l’explosió de la casa d’Alcanar que el grup utilitzava com a basa d’operacions, el jutge fa constar que, a més dels indicis recaptats sobre la seva activa participació la cèl·lula, està la pròpia declaració del detingut. Houli Chemlal va reconèixer bona part dels fets, com la seva integració en el grup terrorista, que tenia l’objectiu de preparar artefactes explosius per atemptar contra la ciutadania.

Per tot plegat, Andreu conclou que concorren tots els requisits per mantenir la presó dels dos detinguts per delictes que, si finalment se’n confirma l’autoria dels acusats, podrien comportar la pena de presó permanent revisable, “la màxima que preveu el nostre ordenament jurídic penal”.