Pròxim capítol: 22. Els fets de Llers (Veïnat d’Hostalets, Llers)
La mort del Cap d’Estopes
El 5 de desembre de 1082, el rei Ramon Berenguer II, també conegut com el Cap d’Estopes, va morir assassinat a l’altura del Gorg del Perxistor, al terme de Sant Feliu de Buixalleu
Des de l’any 1982 un monument en el qual es reprodueix tota la nissaga reial catalana serveix de recordatori d’aquell regicidi
El 5 de desembre de l’any 1082, el comte Ramon Berenguer II, més conegut com el Cap d’Estopes per la seva espessa cabellera rossa, va morir assassinat molt a prop de la Tordera, al terme de Sant Feliu de Buixalleu, entre el Montnegre i el Montseny. L’episodi és força conegut i ha deixat un rastre inesborrable en el nomenclàtor; i fins i tot algunes llegendes. Les informacions sobre el crim, molt escadusseres, cal complementar-les amb les llegendes que s’han traspassat de generació en generació i que han deixat empremta en el nom de l’indret on va morir Ramon Berenguer II, conegut com Perxa d’Astor o Perxistor. Segons sembla, després de rebre la punyalada, l’astor del comte va posar-se al damunt d’una perxa que hi havia a la vora del camí ral i, quan va arribar el seguici que acompanyava el comte, va guiar-los fins al gorg on havia estat llençat el cos del noble. Es tractava d’un indret que, aleshores, era cobert per un bosc espès, atapeït de gorgs i travessat pel camí ral i la Tordera, per la qual cosa les indicacions de l’astor van permetre recuperar el cos del Cap d’Estopes. La llegenda continua explicant que l’astor va acompanyar el seguici del comte fins que aquest va arribar a la catedral de Girona, on havia de rebre sepultura.
Resulta impossible descobrir l’autor o l’instigador del crim; però les llegendes apunten directament cap al germà bessó de l’assassinat, Berenguer Ramon II, més conegut com el Fratricida. Les relacions entre els dos germans sempre havien estat tibants, sobretot a partir de la disputa per l’herència del seu pare, Ramon Berenguer I el Vell. Segons el testament, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions; però la situació real es va decantar cap al Cap d’Estopes. En una ocasió, el comte es va veure obligat a fer promesa solemne davant dels bisbes de Girona i Barcelona de repartiment amb el seu germà davant dels vescomtes d’aquests comtats, així com el de Cardona. Finalment, el comte va donar al seu germà part de l’herència contreta del seu pare, rebent la pària de l’Emirat de Làrida. Malgrat tot, Berenguer no es va donar per satisfet i va continuar reclament fins que el 1080, pocs mesos abans del crim, va rebre la meitat del castell de Barberà, del de Bleda i els comtats de Carcassona i Rasés; i fins i tot es va comprometre a compartir totes les futures adquisicions, incloent-hi les naus que es construïssin i les que es compressin.
En tot cas, si ens atenem a les informacions que apareixen en la llegenda, no sembla que aquestes concessions servissin per apaivagar les tensions entre els dos germans; sobretot perquè deixen ben clar que Berenguer Ramon II va ordenar l’assassinat del seu germà. Durant els funerals, l’astor va voleiar per damunt del cap del germà, talment com si l’assenyalés com a principal responsable de l’homicidi. No va ser l’únic indici que va apuntar al possible instigador de l’assassinat. En començar els funerals, els clergues van llançar un càntic en què es repetia: “On és Abel, el teu germà?” Fos com fos, després de l’enterrament l’ocell va morir de pena i dolor. I, encara avui, en la pedra d’una arcada interior de la catedral de Girona hi ha la figura d’un astor. A banda de les llegendes, la mort de Ramon Berenguer II es va convertir en un tema literari, amb un drama històric de Francisco de Rojas Zorrilla (1644) i diverses novel·les històriques, una de les quals signada per Antoni Altadill. En qualsevol cas, des d’aquell dia el Cap d’Estopes resta enterrat a la catedral de Girona, just al davant d’on hi ha les restes d’Ermessenda, la seva besàvia, sota l’atenta mirada d’un astor de pedra, que recorda l’au fidel que va seguir-lo fins a Girona i que a les portes de la catedral va caure mort.
Malgrat la desaparició física del seu germà, l’autoritat del Fratricida va ser qüestionada pels altres comtes i magnats catalans, que van unir-se al voltant de la figura del comte Guillem Ramon de Cerdanya. Finalment, veient la gravetat de les acusacions, Berenguer Ramon II va acceptar de sotmetre’s a judici per la mort del seu germà i després de ser declarat culpable va desaparèixer sense gairebé deixar rastre. Segons els Gesta comitum, va morir a Jerusalem com a pelegrí, sense que es pugui determinar l’any ni l’indret on va ser enterrat.