La setmana

El periodisme polític ha volgut anomenar l’actual setmana com “setmana decisiva”. És cert que demà hauria de passar quelcom després de cinc anys de “procés”, manifestacions a dojo, Onzes de Setembre multitudinaris, eleccions avançades, plebiscitàries, inhabilitacions i, sobretot, declaracions dia rere dia des del govern i des de l’oposició. Una lluita permanent i constant a favor i en contra de “la causa”.

Escoltats els principals protagonistes de Catalunya i de Madrid, ningú acaba de deixar prou clar què passarà en la “setmana decisiva”. Lluny dels desitjos del procés d’una banda i de l’altra. Queda clar i segur que per demà, dimecres, hi ha convocat un ple –en principi ordinari– per iniciar el curs parlamentari. Tot i que no ho serà, provocat per les diverses estratègies parlamentàries. La mesa admetrà a tràmit la llei del referèndum i tot seguit, amb el guió polític a la mà, el Consell Executiu de la Generalitat hauria de signar el decret de convocatòria.

Un pas que està per fer perquè des de sempre s’ha volgut evitar la suspensió immediata del Tribunal Constitucional. El guió de la setmana decisiva també indica que el govern espanyol té prevista qualsevol situació, fins i tot els recursos fets que haurien d’enviar al Tribunal Constitucional en el cas que dimecres s’aprovi la llei del referèndum. La llei del TC ho permet, tot i que l’organisme ha deixat clar que prefereix que sigui el govern qui tingui l’última paraula per inhabilitar els polítics –en principi el govern i setanta-dos diputats.

La setmana pot ser decisiva sense ser l’última. N’hi haurà de més decisives. Queda recorregut tant d’una banda com d’una altra encara que s’incrementi el xoc de trens. Caldrà veure com s’administra el referèndum de l’1 d’octubre, i sobretot a partir del 2 d’octubre....