Política

Els Marrecs, a la glòria

La colla castellera de Salt va ser la protagonista de la tarda al tram 206, on es van reunir la majoria dels manifestants de la comarca del Gironès

Força gironins van optar per anar a la manifestació de Barcelona amb el tren d’alta velocitat i van omplir tots els combois que enllaçaven les dues ciutats, tant d’anada com de tornada

Al car­rer Aragó, can­to­nada amb Bruc, “al cos­tat mun­ta­nya”, que diuen a Bar­ce­lona, hi ha una granja fleca, la Santa Glòria, que ahir va ser taula de sal­vació per a molts dels giro­nins que van par­ti­ci­par en la gran mani­fes­tació de la Diada a Bar­ce­lona. Els trams 205 i 206, en què s’ins­cri­vien els mani­fes­tants pro­ce­dents de la Selva i del Gironès, eren davant per davant de l’esta­bli­ment, que va ser­vir de base impro­vi­sada –com segu­ra­ment tants altres de la zona– per a nom­bro­sos mani­fes­tants. En molts moments de la tarda, dues cues de cli­ents –la del tau­lell i la dels ser­veis– sor­tien de la fleca i enfi­la­ven Aragó amunt. Molta paciència, doncs, per les dues ban­des: per part dels cli­ents, acos­tu­mats a les cues d’altres dia­des, i per part del cam­brer i la cam­brera del local, d’una pro­fes­si­o­na­li­tat exqui­sida.

Són poc més de les dues de la tarda i, a aque­lla hora, la Santa Glòria encara està força tran­quil·la. Per Aragó ja comen­cen, però, a arri­bar nom­bro­sos auto­cars. El car­rer encara no està tallat al trànsit i els mani­fes­tants s’ins­tal·len a les vore­res i apro­fi­ten l’ombra per fer un mos o, sim­ple­ment, res­guar­dar-se del sol, que escalfa fort.

Enguany hem arri­bat a Bar­ce­lona amb el tren d’alta velo­ci­tat. Sort que vam aga­far els bit­llets fa dies, perquè els diver­sos trens que han sor­tit de Girona durant el matí i a pri­mera hora de la tarda han anat tots ben plens. Bé, plens a la zona Avant, la més barata, perquè, ni en una jor­nada tan espe­cial, Renfe s’ha deci­dit a rebai­xar els preus de la zona AVE, molt més cara. El tren de les 12.56 hores sí que s’ha omplert del tot. Els mani­fes­tants, amb este­la­des i samar­re­tes d’altres dia­des, molts també amb la fos­fo­res­cent d’enguany, no pas­sen des­a­per­ce­buts entre alguns viat­gers –pocs– que a aque­lla hora també van a Bar­ce­lona.

Els Mar­recs, pro­ta­go­nis­tes

Quan sor­tim de nou al car­rer havent dinat, els Mar­recs de Salt ja han ocu­pat bona part de la cruïlla entre Bruc i Aragó. Els mani­fes­tants, cada cop més nom­bro­sos, van omplint l’asfalt, però molts bus­quen ben aviat refugi vora els xam­frans. A la banda mun­ta­nya, allà on els volun­ta­ris de l’ANC no es can­sa­ran de repar­tir aigua entre la gent, hi bufa fins i tot un ven­tet agra­da­ble que és tota una delícia. Men­tre espe­rem l’hora que comenci la mani­fes­tació, sovin­te­gen les tro­ba­des entre giro­nins. “Això sem­bla la Ram­bla!”, sen­tim que diu un cone­gut que hem salu­dat.

Els Mar­recs, jun­ta­ment amb els gegants de Vilobí d’Onyar, el Sol i la Lluna, pal­plan­tats prop de la granja, són els pro­ta­go­nis­tes del tram. Els cas­te­llers ani­men l’espera amb diver­ses cons­truc­ci­ons que car­re­guen i des­car­re­guen amb èxit. També dis­treu la gent el gegant del Xai i el Porc, de la penya Aoa­pix d’Olot, que corre espe­ri­tat enmig de la mul­ti­tud rui­xant-la amb aigua. Tota una delícia enmig de la calo­rada de la tarda.

L’ambi­ent entre els mani­fes­tants és fes­tiu, l’habi­tual de les últi­mes dia­des, però la trans­cendència del moment polític actual és molt pre­sent en l’ambi­ent, i els comen­ta­ris més escol­tats fan referència, sobre­tot, a la pressió judi­cial des­me­su­rada per part del govern espa­nyol, així com a la fer­mesa que demos­tra l’exe­cu­tiu català i a la importància d’haver demos­trat de nou al món la volun­tat dels cata­lans de poder deci­dir el seu futur. Els crits d’“inde­pendència” i de “vota­rem” són una mos­tra d’aquesta ferma volun­tat del poble.

El minut de silenci en memòria de les vícti­mes es viu amb molta emoció al tram, ara ja ple de gom a gom, amb gent escam­pada Bruc amunt i Bruc avall. El cant d’Els sega­dors és un altre dels punts cul­mi­nants de la tarda, pot­ser fins i tot més que el moment en què pas­sa­ven les pan­car­tes i s’havia de fer el canvi de samar­reta. Algu­nes per­so­nes, cons­ci­ents que ja han tin­gut el seu paper en la mani­fes­tació, comen­cen a mar­xar. A mesura que pas­sen els minuts, els buits al car­rer Aragó es van fent més grans i és més fàcil cir­cu­lar. Men­tre la mega­fo­nia emet els dis­cur­sos finals, una colla de nens passa l’estona fent una impro­vi­sada par­tida de car­tes a terra. Al vol­tant seu, res­so­nen encara algu­nes pro­cla­mes i els tam­bors d’una batu­cada i d’una banda de jazz. El sol es pon rere els edi­fi­cis men­tre la gen­tada acaba d’assa­bo­rir els últims minuts d’una tarda històrica.

De tor­nada cap a Girona, un moment per al record. A l’andana de l’estació Pas­seig de Gràcia, una dona comença a cri­dar: “Vota­rem!” Un crit que seguei­xen amb força dese­nes de pas­sat­gers, ja tots amb la samar­reta flu­o­res­cent del dia, que s’espe­ren per tor­nar cap a casa.

Un revisor sorprès
A vegades hi ha cares i mirades que ho diuen tot. Com la que va fer un dels revisors del tren d’alta velocitat que, arribant de Madrid, va veure l’andana de l’estació de Sants plena de gent amb samarretes de la Diada. La reacció no va anar més enllà, però la seva cara de sorpresa ho deia tot. És clar que l’home no pensava en la Diada ni en res que s’hi assemblés, menys venint de Madrid com venia. L’anècdota, com era esperable, no va passar d’aquí.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.