“No es pot il·legalitzar un país sencer”

És un pas en un camí en què l’amo del relat i d’aquest camí no és tant el mateix Par­la­ment català sinó el pre­si­dent d’Espa­nya, Mari­ano Rajoy. És el mateix Rajoy qui ha anat cana­lit­zant la demanda cata­lana de tal manera que ha aca­bat tenint aquesta forma. Podria haver pas­sat d’una altra manera, si Rajoy hagués vol­gut. El que s’ha acon­se­guit al Par­la­ment és poder votar dins els límits que ha posat Rajoy. Cal enten­dre-ho d’aquesta manera, els obs­ta­cles d’ordre que van posar els par­la­men­ta­ris favo­ra­bles a defen­sar l’statu quo actual són part d’una acti­tud fèrria, rígida i deci­dida des del prin­cipi per evi­tar que la ciu­ta­da­nia cata­lana pogués votar.

A hores d’ara hi ha una iden­ti­fi­cació abso­luta entre l’Estat i la ide­o­lo­gia i els interes­sos que repre­sen­ten el Par­tit Popu­lar. De tal manera que podem dir que Rajoy, que en el seu moment va ser un jove polític fran­quista en con­tra de la Cons­ti­tució vigent, ha arri­bat a la situ­ació que han ocu­pat totes les ins­ti­tu­ci­ons, sobre­tot les més impor­tants. L’Estat espa­nyol té una ide­o­lo­gia clara, la del Par­tit Popu­lar. L’espe­rança d’aquest par­tit, com la d’aquest govern, com la de les for­ces que li donen suport, és que es repe­teixi un 9-N. Una votació que ells puguin dir que no té valor juri­di­co­polític. Saben que hi haurà votants als car­rers i que hi haurà punts de votació i inten­ta­ran pri­mer impug­nar tota l’estruc­tura jurídica i política. El que pre­te­nen és il·lega­lit­zar tota l’admi­nis­tració autònoma cata­lana, fins i tot les alcal­dies. Sus­pen­dre-ho d’alguna manera.

Sí, però sense enun­ciar-ho. Sus­pen­dre totes les auto­ri­tats, tota l’admi­nis­tració. Pre­te­nen il·lega­lit­zar tot Cata­lu­nya, dei­xar tot el ter­ri­tori català i la major part de la població cata­lana sense suport juri­di­co­polític. És una espècie d’ocu­pació o d’estat d’excepció a Cata­lu­nya.

Aquest és el des­a­fi­a­ment. La ciu­ta­da­nia cata­lana el que té són les estruc­tu­res de l’auto­no­mia, i pre­ci­sa­ment les hi volen treure. De tal manera que la ciu­ta­da­nia quedi nua. Que que­din ells sols. Aquí hi ha la clau de la bata­lla democràtica. El que ells no volen reconèixer és que el procés que està vivint Cata­lu­nya l’empe­nyen els ciu­ta­dans, no els seus diri­gents par­ti­da­ris. És la massa de gent indig­nada i cons­ci­en­ci­ada de la seva con­dició de sub­jec­tes polítics, de ciu­ta­dans lliu­res. Depèn de la mobi­lit­zació de cada ciu­tadà, de cada veí de Cata­lu­nya. És molt impor­tant la par­ti­ci­pació a la Diada, no es pot il·lega­lit­zar tot un país. El que està fent el pre­si­dent Puig­de­mont és fer cas a les deman­des de la gent i això és una evidència que nega el govern de Madrid. Per això cada per­sona ha d’anar a votar, amb la seva pape­reta.

L’única estratègia que ha tin­gut Rajoy en els últims anys des que va començar a reco­llir sig­na­tu­res en con­tra de l’Esta­tut, en una cam­pa­nya d’odi i xenofòbia. Aquesta cam­pa­nya d’agi­tació, anant per pobles i ciu­tats. Uti­lit­zar la pressió sem­pre. I es basa a fer ser­vir el poder de l’Estat, pre­te­nen fer por a la gent. Depèn de cada per­sona. Jo sóc lliure, i no us tinc por, i votaré el que jo cre­gui... una cosa o la contrària, però vaig a votar, perquè tinc dig­ni­tat i sóc lliure. L’únic ins­tru­ment de poder que té la soci­e­tat cata­lana perquè no l’arrasi des de Madrid el poder de la cort és la ciu­ta­da­nia, ni tan sols les ins­ti­tu­ci­ons, ni tan sols el pre­si­dent. L’únic que teniu sou vosal­tres matei­xos. La poca estruc­tura política que teniu pre­te­nen pren­dre-us-la, perquè us que­deu nus. La vos­tra nuesa, les per­so­nes, sense més ni més, és la vos­tra força.

Al públic espa­nyol, li ama­guen el que pen­sen i sen­ten molts cata­lans. Dono per fet que con­ti­nu­a­ran amb les mit­ges veri­tats i la grans men­ti­des. No hi ha mit­jans de comu­ni­cació a Espa­nya. Els mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols estan al ser­vei de la banca, de l’Íbex-35, al ser­vei de l’estratègia del govern del PP. Són armes en una guerra política. No són mit­jans de comu­ni­cació. Estan traint la gent, l’estan enga­nyant. Lamento pro­fun­da­ment la situ­ació que viuen molts peri­o­dis­tes avui en dia en els mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols.

A Galícia els mit­jans de comu­ni­cació estan dis­se­nyats des de Madrid per blo­que­jar el que s’emet des de Cata­lu­nya. Cata­lu­nya, dins de l’Estat espa­nyol, està tan­cada; als espa­nyols, no els arriba la infor­mació, ni l’opinió, ni les emis­si­ons. Només a través de canals de paga­ment o a través d’inter­net, a algú que li interessi molt el tema. El que arriba és la infor­mació que s’emet des de Madrid i després hi ha mit­jans locals que repe­tei­xen la mateixa ide­o­lo­gia, les con­sig­nes que arri­ben des de la cort madri­le­nya. En el cas de Galícia, el Par­tit Popu­lar té un pla­catge molt fort sobre la població, con­trola els mit­jans públics i també la major part dels pri­vats. En el cas de Galícia és una soci­e­tat molt inde­fensa.

Europa està en un moment de remo­de­lació perquè el Bre­xit (la sor­tida del Regne Unit) obliga a recon­fi­gu­rar poders i rela­ci­ons entre estats. Europa és en un moment de canvi i d’inse­gu­re­tat. No vol més caos. Angela Merkel haurà d’exer­cir el seu paper, la seva res­pon­sa­bi­li­tat, encara que no tin­gui el títol de pre­si­denta euro­pea (que ho és) i inter­ve­nir en la crisi de l’Estat espa­nyol. Rajoy ha conduït el tema català fins a un extrem de pro­vo­car una crisi d’estat. El que està fent amb el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (que fun­ci­ona com un ins­tru­ment del seu par­tit) con­du­eix a un estat d’excepció una part del ter­ri­tori molt impor­tant de la Unió Euro­pea, Cata­lu­nya. Bar­ce­lona és una ciu­tat impor­tantíssima. No només a Europa, sinó al món. Són diver­sos mili­ons de ciu­ta­dans euro­peus, si s’inha­bi­lita alcal­des es treu els drets i la pro­tecció a mili­ons de ciu­ta­dans. Està en qüestió la monar­quia i l’Estat. Merkel ha d’inter­ve­nir-hi després de la Diada o fins després de l’1 d’octu­bre. No es pot man­te­nir un govern de Rajoy. Algú que ha conduït la crisi fins aquí... Les cam­pa­nyes de boi­cot als pro­duc­tes cata­lans, la xenofòbia, totes les actu­a­ci­ons són d’una irres­pon­sa­bi­li­tat històrica.

Sí, però a canvi de què? Ha acon­se­guit el que els mecànics en diuen gri­par el motor. És com la pel·lícula dels ger­mans Marx, que van cap enda­vant a costa de devo­rar el tren. De tant espa­nyo­lisme han posat fi a Espa­nya. Tant cen­tra­lisme el que ha acon­se­guit és que rebenti la màquina. Ja no es pot tor­nar enrere. El que els polítics espa­nyols no recor­den és que la Gene­ra­li­tat pre­e­xis­tia a la Cons­ti­tució. Quan Tar­ra­de­llas des de l’exili va tor­nar a Espa­nya va ser rebut pel lla­vors pre­si­dent del govern, Adolfo Suárez, que va reconèixer la ins­ti­tució de la Gene­ra­li­tat. De manera que no és cert que la Gene­ra­li­tat emani de la Cons­ti­tució espa­nyola de l’any 1978. Exis­tia abans i exis­tirà després. El que ha fet Rajoy és uti­lit­zar les lleis i els regla­ments per posar fi a la democràcia. Encara que digui que legal­ment pot anul·lar l’auto­no­mia nas­cuda de la Cons­ti­tució. Si s’anul·la, la Gene­ra­li­tat haurà de tor­nar a l’exili.

Europa no pot per­me­tre que s’empre­so­nin diri­gents ele­gits democràtica­ment per la ciu­ta­da­nia. Tam­poc que s’enviï la poli­cia o la Guàrdia Civil o qui sigui a arren­car les pape­re­tes de la mà als ciu­ta­dans. No poden anar a segres­tar les urnes. Europa no per­metrà que passi això.