No vols caldo?

Durant el debat de l’Estatut i el setge impulsat pel PP a l’aspiració de renovar el pacte de convivència entre Catalunya i l’Estat, sovint des de diferents àmbits polítics i socials s’havien preguntat: “On són els progressistes madrilenys?” Molt silenci, mentre es recollien firmes i els de Rajoy omplien els carrers per denunciar –llavors també– el “cop d’estat” del Parlament. Aquest estiu, però, un grup de madrilenys, reconeguts activistes socials, intel·lectuals i artistes, van decidir donar la cara i impulsar un acte a favor del dret a decidir. Havia de ser una trobada per donar suport a l’1-O, “més enllà del resultat”, perquè, com ells mateixos asseguren, el comú denominador d’aquest col·lectiu “és el dret dels catalans a expressar-se a les urnes”, mentre que sobre una eventual declaració d’independència hi ha força divisió d’opinions. Però van topar amb aquell fenomen fins ara inèdit: la justícia exprés. En només 24 hores, un jutge que sí que té llibertat d’expressió –ha firmat manifestos impulsats pels ultraconservadors– va suspendre l’acte programat per avui, amb el pretext que s’usava un espai municipal. Sens dubte, l’atac ha esperonat els seus promotors i ha mobilitzat els que no tenien ganes de mullar-se ni aparèixer a la foto. De suports discrets, diuen que s’han vist desbordats per les mostres de solidaritat. I d’una trobada gairebé entre amics avui el Teatro del Barrio ben segur que quedarà petit.