Vostè fa que marxem

Senyor Mariano Rajoy Brey, aquesta carta és un comiat i un agraïment. Vostè no volia passar a la història com el president espanyol sota el mandat del qual Catalunya es va independitzar. Però ha de saber que serà així. Miri, vostè tenia una solució molt fàcil. Perquè el que volien la majoria de catalans era que es reconegués Catalunya com a subjecte polític sobirà. I és molt probable que, en una relació d’igual a igual amb l’Espanya de matriu castellana, els ciutadans de Catalunya decidissin formar part d’un Estat amb sobiranies compartides. Però ha de saber que la seva actitud durant aquests anys el farà passar amb lletres d’or als llibres d’història del nostre país. Vostè ha aconseguit que aquesta setmana Catalunya hagi començat a marxar. Davant el col·lapse del règim del 78 al qual el seu partit tant ha contribuït, vostès han optat per tornar al 77, perquè en tenien nostàlgia. Prohibir actes polítics, fer entrar la Guàrdia Civil en redaccions de diaris, amenaçar penalment un miler de polítics i milers de ciutadans, humiliar els ciutadans amb els seus propis impostos, violentar la policia catalana, segrestar revistes, confiscar cartells, perseguir urnes i paperetes. Gràcies, senyor president. Perquè potser l’1 d’octubre vostè tallarà la llum, però Catalunya ha desconnectat, de veritat, aquesta setmana.