El govern recorre al TS la intervenció estatal

La Generalitat va interposar ahir un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem contra l’ordre d’intervenció de les seves finances. El govern, que manté que l’executiu espanyol fa una aplicació encoberta de la suspensió de l’autonomia regulada en l’article 155 de la Constitució, va demanar la suspensió de la mesura com a mesura cautelar. Amb aquest moviment, els de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras pretenen guanyar temps: es quedarien congelades les 48 hores que s’acabaven avui perquè Puigdemont, seguint les ordres de la comissió delegada del govern per a assumptes econòmics, fes el primer pas per accedir a la pèrdua pràctica de l’autonomia financera de la Generalitat.

El secretari d’Economia del govern, Pere Aragonès, va escriure una carta al secretari d’Estat d’Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, per informar-lo de la presentació del recurs i dels “efectes legals” que comporta, “especialment pel que fa a la suspensió de l’execució de l’acte impugnat, en espera que el Tribunal Suprem es pronunciï”. No obstant això, fonts de l’alt tribunal alertaven que no frenaran la intervenció immediatament perquè, en no demanar mesures cautelaríssimes perquè resolguin la qüestió en dos dies, trigaran a prendre la decisió.

El Ministeri d’Hisenda pretenia que Puigdemont signés avui un acord de no disponibilitat del seu pressupost de tots els recursos que no siguin serveis públics fonamentals i prioritaris, que quedarien impagats. Havia de ser dos dies hàbils després de la publicació de la mesura al BOE, dissabte passat. A partir d’aquí, seria el govern espanyol qui procediria a pagar aquests serveis públics fonamentals i prioritaris directament i sense ingressar com fins ara a la Generalitat les bestretes mensuals del sistema de finançament. Abans, però, haurà de moure fitxa el Suprem, amb la incògnita de si seguirà els terminis habituals o s’apressarà perquè el pronunciament arribi abans de l’1-O. La fiscalia i l’advocacia de l’Estat haurien de presentar ara les corresponents al·legacions. La compareixença del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per explicar la presa d’aquestes mesures excepcionals per evitar el referèndum i garantir l’estabilitat de l’Estat podria ser demà en comissió.

Al contrari que el govern català, el Ministeri d’Hisenda té pressa perquè s’executi la intervenció financera. Per pagar les nòmines dels funcionaris a finals de mes, necessita que la Generalitat, a través de la interventora general, li comuniqui les obligacions pendents de pagament, atès que el govern estatal no en té el detall. Les entitats de crèdit amb què treballa la Generalitat, sobretot Caixa Bank i BBVA, també van ser advertides per Hisenda de les noves condicions financeres. Totes les ordres de pagament que faci la Generalitat hauran d’anar acompanyades d’un certificat de la intervenció i ser comunicades a Hisenda o se’n farà responsable la mateixa entitat sota l’amenaça d’incórrer en responsabilitats penals si col·laboren amb “activitats il·legals”. El Ministeri d’Hisenda controlarà els pagaments que facin els alts càrrecs catalans amb targetes oficials. Així ho van fer arribar tècnics del ministeri a les entitats financeres. Aragonès, però, va advertir en declaracions a Catalunya Ràdio que la normativa bancària deriva de normatives comunitàries i “no hi ha cap normativa que empari el govern espanyol a bloquejar els comptes”.

El govern avisa que l’ordre estatal, en forçar l’executiu català a justificar els milers de pagaments que es fan cada dia, “pot portar al col·lapse” de les dues administracions per la ingent “càrrega burocràtica” que comporta. Tant Aragonès com el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, van insistir que les mesures no tenen empara legal i suposen una suspensió de l’autonomia “per la porta del darrere”. “No puc donar garanties de fins on portaran la seva irresponsabilitat”, va alertar Junqueras a RAC1. El vicepresident del govern va insistir que l’executiu espanyol pot bloquejar les partides destinades a la renda mínima garantida, l’habitatge, la cultura, l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la recerca, la indústria i el comerç, entre d’altres. Malgrat tot, la Generalitat garanteix que la celebració del referèndum de l’1-O no dependrà de la intervenció financera.