El govern declara “suspesa” l’autonomia financera

“Donem per suspesa l’autonomia financera de Catalunya.” Ras i curt, així descrivien ahir la situació de les finances de la Generalitat fonts del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, després que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, signés al matí l’ordre que els arrabassa el control de la seva despesa i tanca l’aixeta dels ingressos ordinaris que arribaven cada mes (uns 1.400 milions) segons el model de finançament autonòmic vigent. Amb això, es fa càrrec directament d’algunes partides que creu bàsiques, com ara les nòmines, la salut i l’educació, mentre totes les altres, com ara la renda garantida i els ajuts a la recerca i la llengua catalana, directament decreta que no les pagarà ningú. Un estrangulament en tota regla. “L’economia catalana està intervinguda, sense tenir en compte ni la resolució del Suprem ni res”, refermaven les mateixes fonts, després que l’ordre fos notificada al matí en dues cartes del Ministeri al vicepresident Oriol Junqueras i, molt més dura encara, a la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal. A la tarda encara se n’hi afegiria una tercera, segons va anunciar el mateix Montoro.

El govern havia presentat dilluns un recurs contenciós administratiu contra la decisió –que dissabte s’havia publicat al BOE, on es donaven 48 hores al govern perquè apliqués ell mateix la mesura– que el Tribunal Suprem va admetre a tràmit, la qual cosa, segons tota la jurisprudència, entenia que significava que no podia entrar en vigor. El govern estatal, però, en va fer cas omís i va notificar ahir que assumia les regnes de les finances catalanes.

En resum, la intervenció significa que el Ministeri es fa responsable de pagar directament totes les nòmines del sector públic de la Generalitat i els subministraments bàsics dels departaments (llum, aigua, etc.), així com les partides que considera que corresponen a serveis públics prioritaris i fonamentals, que són les incloses als annexos 1 i 2 de l’ordre publicada el 21 de novembre del 2015, la primera actuació que va servir per posar condicions al pagament del FLA. Vora un 90% del total, assegura l’Estat. Des de llavors, de fet, la Generalitat ja havia d’enviar al Ministeri totes les factures dels proveïdors relacionats amb aquestes partides, perquè les pagués directament. A partir d’ara, haurà de fer el mateix amb la llista de nòmines, que fonts del Departament confirmaven ahir que en els pròxims dies hauran de passar a Hisenda perquè les assumeixi, amb càrrec als fons del model de finançament. Si no n’hi hagués prou amb aquests, a més, es recorreria a fons propis de la Generalitat, que en qualsevol cas queden bloquejats per a cap altra despesa que no sigui expressament i excepcionalment autoritzada per l’Estat “si es justifica la concurrència de raons d’urgent i extraordinària necessitat”.

Això vol dir que quedaran sense pagar, perquè l’Estat tampoc se’n farà càrrec, multitud de partides (vegeu la llista al quadre adjunt). Per exemple, totes les relacionades amb la cultura, el patrimoni, l’associacionisme i la promoció de la llengua catalana, els programes de recerca científica i salut, les relacions exteriors i cooperació al desenvolupament, les polítiques de joventut i igualtat (entre les quals el programa de renda garantida), les d’integració laboral, els ajuts a l’habitatge, ordenació del territori, protecció del medi ambient, cicle de l’aigua, promoció del comerç, suport a la indústria i l’agroindústria, foment turístic, infraestructures agrícoles i del món rural i encara un llarg etcètera. En tot això, la situació és de tancament pressupostari, o el que el Ministeri bateja eufemísticament com a “acord de no disponibilitat”. “No tenim potestat per fer cap mena de despesa”, resumeixen fonts del govern.