Política

Anàlisi

Què passarà després del sí?

Ni l’Iraq ni els veïns reconeixeran el Kurdistan i serà l’hora de la política

Dilluns se cele­bra al Kur­dis­tan ira­quià el referèndum d’inde­pendència. Un ter­ri­tori autònom on hi viuen sis mili­ons dels 35 mili­ons de kurds, repar­tits entre l’Iraq, Tur­quia, Síria i l’Iran. El Kur­dis­tan és el ter­ri­tori i el poble més nombrós del món sense un estat, per­ta­nyent des de l’any 1634 a l’Imperi Otomà, en el qual eren un grup ètnic més. Però va per­dre el tren de la història el 1923, quan en el Trac­tat de Lau­sana els ven­ce­dors de la Pri­mera Guerra Mun­dial, incom­plint el que s’havia pac­tat en el Trac­tat de Sèvres, van defi­nir el ter­ri­tori de la Tur­quia moderna.

El kurds dels qua­tre ter­ri­to­ris van ser repri­mits rei­te­ra­des vega­des per l’exèrcit del seu propi estat, i ani­mats a la rebel·lió pels governs veïns. Per haver col·labo­rat supo­sa­da­ment amb l’Iran, van ser mas­sa­crats amb armes químiques per Sad­dam Hus­sein. Però el Kur­dis­tan ira­quià va ini­ciar la seva des­con­nexió de Bag­dad l’any 1992, després de la pri­mera guerra de l’Iraq.

Aquell any els Estats Units va decre­tar una zona d’exclusió aèria i, sense el vis­ti­plau del règim i sense tren­car del tot amb l’admi­nis­tració de Bag­dad, van cele­brar elec­ci­ons a la regió, i van cons­ti­tuir un govern i una admi­nis­tració que podia sub­sis­tir i pros­pe­rar gràcies a la venda de petroli i l’esqui­va­ment de les san­ci­ons impo­sa­des al règim. Després de la invasió ame­ri­cana del 2003 van con­ti­nuar amb el seu esta­tus. I quan es va reti­rar l’exèrcit dels Estats Units, van pas­sar a ser molt més que una regió autònoma. Però tant els Estats Units com els països àrabs i Tur­quia rebut­ja­ven un des­mem­bra­ment de l’Iraq en tres zones: la xiïta al sud, la sun­nita al cen­tre, i el Kur­dis­tan al nord.

Per inten­tar acon­ten­tar els kurds s’acordà que, men­tre que el pri­mer minis­tre ira­quià seria àrab xiïta, el pre­si­dent de l’estat seria kurd. Fins al 2014 ho va ser Jalal Tala­bani, líder d’una de les fac­ci­ons kur­des, i el seu rival, Masud Bar­zani, seria el pre­si­dent del ter­ri­tori autònom. I men­tre el Kur­dis­tan pros­pe­rava econòmica­ment i soci­al­ment, els governs de Bag­dad fra­cas­sa­ven una i altra vegada a l’hora de recons­truir el país, s’enfon­sa­ven en la guerra sectària, i pro­ta­go­nit­za­ven rei­te­rats escàndols de cor­rupció. La irrupció d’Estat Islàmic amb la con­questa de Mos­sul el juny de 2014, d’on l’exèrcit ira­quià va fugir, va fer de les milícies kur­des l’única força capaç d’enfron­tar-se amb el sol­dats del cali­fat. I en aquest con­text de reti­rada de l’exèrcit ira­quià, els kurds van acon­se­guir el con­trol de Kirkuk, ciu­tat que fins lla­vors estava en mans de les auto­ri­tats de Bag­dad i en la qual a més de la població kurda hi ha les mino­ries turc­mana, àrab i assíria. És cert que molts dels àrabs que viuen a Kirkuk van anar-hi por­tats per Sad­dam Hus­sein, que desit­java repo­blar ètni­ca­ment aque­lla província rica en petroli. Però la inclusió de Kirkuk en un hipotètic ter­ri­tori autònom o inde­pen­dent kurd és rebut­jada per Tur­quia, per Bag­dad i les mino­ries no kur­des, que temen ser con­ver­ti­des en ciu­ta­dans de segona.

Més enllà que Bag­dad ha decla­rat il·legal el referèndum, si bé a diferència del que passa a altres llocs –uf, millor no bar­re­gem el tema!– no té capa­ci­tat coer­ci­tiva d’impe­dir-ho, tant Tur­quia com l’Iran, que són estats veïns, rebut­gen la inde­pendència del ter­ri­tori, donat que seria un estímul per als seus pro­pis kurds.

Del referèndum sor­tirà un sí a la inde­pendència. I lla­vors, donat que ni Bag­dad ni els veïns la reco­nei­xe­ran, i els Estats Units que els donen suport de moment tam­poc, haurà de venir l’hora de la política. Inten­ta­ran els kurds tirar pel dret? Se’ls dema­narà que espe­rin uns anys? Se’ls pro­metrà més bene­fi­cis del petroli? Però, què pas­sarà amb Kirkuk? I tot­hom sap que una deses­ta­bi­lit­zació del ter­ri­tori podria ser uti­lit­zada pel der­ro­tat Estat Islàmic per recu­pe­rar ter­reny.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia