“Organitzar un referèndum així, com l’1-O, és un error”

Des de l’any 1999, que és quan vaig començar a fer de corresponsal. Vaig viure des de la primera fila la negociació de l’Estatut, la seva aprovació i tot el tema del recurs del PP al Constitucional. I fins ara.

Totalment. D’una banda, per l’actitud de bloqueig del govern espanyol, però també de l’altra m’ha sorprès la vehemència del govern de la Generalitat. No m’hauria pensat mai que arribarien a convocar aquest referèndum de manera unilateral. Sempre havia pensat que el govern català, sobretot quan el presidia Artur Mas, era partidari d’altres opcions, com ara un concert econòmic similar al del País Basc. És evident, almenys sota el meu punt de vista, que si l’independentisme ha crescut tant en els últims anys ha estat principalment per raons de tipus econòmic, encara que avui aquests arguments hagin quedat fora del debat.

Amb les primeres Diades multitudinàries van mostrar un gran interès, que ha anat a menys en l’últim any per la irrupció d’altres qüestions, tant de l’àmbit planetari, com ara l’elecció de Trump com a nou president dels Estats Units o la tensió a Corea del Nord, com d’un àmbit més proper a Àustria, com poden ser les eleccions generals del mes vinent o les eleccions a Alemanya. Naturalment, estem cobrint la campanya i el referèndum amb molts articles i reportatges, però al final als diaris els caps de secció han de triar i la competència entre els temes no beneficia el procés. D’altra banda, haig de dir que a Àustria aquest conflicte es veu molt com un afer intern de l’Estat espanyol. No hi ha la sensació que el que passi pugui afectar l’estabilitat de la Unió Europea, almenys ara per ara.

No puc dir que m’hagi sorprès. Rajoy va liderar la recollida de firmes contra l’Estatut i, d’altra banda, és sabut que al PP hi ha un sector molt important de dirigents que aposten per una recentralització de l’Estat. Amb aquesta posada en escena, és fins a un cert punt lògic que no s’hagi obert cap diàleg amb la Generalitat, per bé que això ha estat la causa més clara perquè ens trobem on som ara. El que m’ha estranyat més és que sembla que no s’ho veiessin a venir. Però vaja, tampoc es pot dir que la culpa sigui només de Rajoy...

Doncs que al govern de la Generalitat la situació se li ha escapat totalment de les mans. De vegades fa la impressió que qui governa a Catalunya són l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, i tota la gent que els va al darrere.

Pactat i ben fet, podria ser una solució, tot i que no l’única. Insisteixo que el govern de l’Estat ho ha fet fatal, però organitzar un referèndum de manera unilateral i en aquestes condicions em sembla un error. Tu pots defensar les idees que vulguis, però tirar pel dret com van fer els independentistes al Parlament o ara amb aquesta consulta convocada de manera unilateral i en contra de les regles del joc de l’Estat no beneficia la imatge exterior de Catalunya i de les seves institucions. Tots sabem que, si s’acaba votant en aquestes condicions, només hi aniran els partidaris de la independència. I no crec que això legitimi cap acció posterior. Vinc sovint a Catalunya, tinc molts amics que hi viuen i veig molta gent il·lusionada amb el procés, però també molta desinformació. Perquè, per exemple, doneu per fet que amb la independència podríeu continuar a la Unió Europea i que Catalunya seria una mena de paradís econòmic. I francament, jo que he parlat d’aquesta qüestió amb molts experts, tinc moltíssims dubtes de tot això.

Esperar. El govern del PP no és etern, i ja hi ha altres partits com el PSOE o Podemos que s’han mostrat partidaris d’obrir el debat sobre la reforma del model territorial.

La imatge no és gens edificant i, per descomptat, no correspon amb la d’un país modern i democràtic. Ara bé, segons la llei, les autoritats tenen el deure d’intentar evitar una votació que, convé no oblidar-ho, està suspesa pel Constitucional.

No ho sé, però és probable. Ara, el que espero és que el govern de la Generalitat no faci cap temeritat i que el de Madrid mogui fitxa després de l’1-O.