La fiscalia assenyala ara els dirigents socials per sedició

L’executiu espanyol ja ho havia advertit: aquesta vegada, a diferència del 9-N, qualsevol pot estar sota la lupa de la justícia, no només els càrrecs públics i els funcionaris. La tàctica d’augmentar la pressió sobre els que des de les institucions han de garantir el referèndum es trasllada ara als que els donen suport al carrer. L’objectiu de l’Estat és intentar aturar les protestes assenyalant directament els presidents de les entitats sobiranistes: Jordi Sànchez, de l’ANC, i Jordi Cuixart, d’Òmnium, a qui acusa d’un delicte de sedició. La fiscalia de l’Audiencia Nacional va presentar ahir una denúncia –que curiosament ha anat a parar al jutge Ismael Moreno, el mateix que va empresonar els titellaires de Madrid– perquè s’investigui els caps visibles de la “rebel·lió” amb què consideren que es va voler impedir l’actuació dels cossos de seguretat de l’Estat i dels funcionaris judicials en les detencions i escorcolls de dimecres en seus del govern i empreses privades.

Coincidint amb la decisió, el portaveu de l’executiu, Íñigo Méndez de Vigo, descrivia ahir com a “tumultuoses” les protestes d’aquests dies, emfasitzant la idea de la radicalitat i el temor de disturbis més greus, i el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, usava els mateixos termes per justificar el fort desplegament policial a Catalunya amb vista a l’1-O. Si bé el portaveu assegurava que correspon a la justícia decidir quin tipus de delictes s’haurien pogut cometre, immediatament es coneixia l’escrit de fiscalia que posa l’accent a recordar la definició de qui és autor d’un delicte de sedició, castigat amb penes de fins a quinze anys de presó: “Els que s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, a la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, l’exercici de les seves funcions o el compliment dels acords o de les resolucions administratives o judicials.”

L’escrit, firmat pel tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, assegura que els fets de dimecres i dijous a les portes d’organismes oficials, jutjats i empreses catalanes estaven “destinats” a impedir la feina del jutjat i la policia. I afegeix que “la finalitat última d’aquestes mobilitzacions és aconseguir la celebració del referèndum per a la proclamació d’una república catalana independent d’Espanya, sent conscients que desenvolupen una actuació al marge de les vies legals”. En el relat dels fets, la fiscalia apunta que dimecres a la nit diversos individus “no identificats” van punxar les rodes d’un vehicle de la Guàrdia Civil davant la conselleria d’Economia. També assegura que voluntaris de l’ANC van fer un cordó a la porta per dificultar la sortida dels agents –en realitat era per facilitar l’entrada i sortida dels treballadors que eren a dins i càrrecs elegits que eren a l’entrada–, apunta crits contra els Mossos –“No us mereixeu la senyera que porteu”–, i un “atac” a la seu i “agressions a militants del PSC”.

Pel que fa als caps visibles, el fiscal subratlla que Sànchez es va dirigir a 40.000 persones concentrades exclamant: “Que ningú no se’n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa.” I respecte a Cuixart, incideix que “pujat a un cotxe de la Guàrdia Civil, amb Sànchez, van cridar a la mobilització permanent a favor del referèndum i en contra de les actuacions per impedir-lo”.

Carballo arriba a assenyalar que en un moment de la nit “la turba” va destrossar tres vehicles policials, i els Mossos van haver de carregar contra els manifestants i “escortar” la Guàrdia Civil perquè pogués sortir. També descriu escenes de forta tensió en l’intent d’escorcoll a la seu de la CUP. “Si voleu entrar haureu de passar pel damunt dels nostres cossos”, els van dir, declaració que el fiscal atribueix a “una portaveu” de la formació.

El jutge declara competent l’Audiencia per investigar els fets basant-se en un codi penal preconstitucional que descrivia delictes contra la forma de govern, ara constitutius d’un delicte de sedició.