El govern es nega a cedir els Mossos

El xoc de legalitats entre el govern català i l’espanyol salta de les finances a la policia catalana. La Fiscalia Superior de Catalunya –escanyada per l’executiu del PP– va anunciar ahir que entrega la coordinació dels tres cossos policials amb unitats de policia judicial (Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil) per “impedir el referèndum il·legal convocat a Catalunya de l’1 d’octubre” al coronel de la Guàrdia Civil i director del gabinet de coordinació i estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat, Diego Pérez de los Cobos. Hores després d’aquesta ordre de la fiscalia (la 4/2017), el conseller d’Interior, Joaquim Forn –que dijous passat ja alertava d’aquesta maniobra– va fer una declaració institucional en què va manifestar: “No acceptem el comandament del cos de Mossos d’Esquadra per part del Ministeri de l’Interior”, i hi va afegir: “Denunciem la voluntat d’intervenir els Mossos, tal com s’ha fet amb les finances de la Generalitat.”

La reunió d’ahir es va realitzar a la seu de la Fiscalia Superior de Catalunya. El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va tornar a convocar els màxims caps dels cossos de seguretat de l’Estat, la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos per entregar-los la nova ordre, amb l’efectiu nomenament de Pérez de los Cobos com a “tècnic coordinador en els operatius per evitar l’1-O”.

El fiscal s’empara en l’article 46 de la llei orgànica 2/1986 de forces i cossos de seguretat de l’Estat, que dona prioritat a les forces de l’Estat sobre les autonòmiques en actuacions conjuntes. En l’ordre, el fiscal també hi afegeix que “amb la mateixa finalitat i format” també s’hauran de celebrar reunions de coordinació “en cada província” sota la direcció de qui designi Pérez de los Cobos. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, es va aixecar abans que acabés la reunió i va transmetre a la fiscalia la voluntat del cos de no acceptar la coordinació del representant del govern espanyol. Des del govern de Puigdemont s’interpreta com una ingerència clara del govern de Rajoy.

El conseller Forn va assegurar que seguiran complint les ordres de la fiscalia, però no d’un càrrec del ministeri. Hi va afegir que els serveis jurídics “ja estudien la instrucció per donar una resposta jurídica”. És a dir, podrien presentar un recurs al Constitucional per envair competències del govern català, al qual l’Estatut li dona el comandament màxim dels Mossos. Legalitat defensada ahir amb fermesa per l’exconsellera d’Interior Montserrat Tura.

“Des del govern no acceptem aquesta ingerència de l’Estat –va insistir el conseller Forn– perquè se salta tots els òrgans que el marc jurídic actual disposa per coordinar la seguretat a Catalunya.” Forn va assegurar que “l’Estat pretén dirigir els operatius policials de Catalunya a través d’un alt càrrec del ministeri espanyol, i és inacceptable”. El conseller va explicar que Catalunya ja disposa d’organismes per coordinar les actuacions dels cossos policials a Catalunya en el marc de la Junta de Seguretat, i així es va informar al fiscal.

Des del govern espanyol s’insistia ahir que “no es retiren competències als Mossos, només s’acorda un mecanisme de coordinació”. Fins i tot equiparaven aquesta decisió amb la que va passar amb els atemptats de Barcelona i Cambrils, en què s’assegura que “es va encarregar als Mossos els fets posteriors i ningú va pensar que afectava contra els altres cossos policials”. En traspassar el territori català, però, se’ls va treure la competència.