El poble s’aplega per escriure les pancartes

A Arenys de Munt, que no els parlin d’organitzar concentracions, perquè en són els mestres. El poble que va obrir les portes a la celebració de les consultes per a la independència continua en plena forma pel que fa a la capacitat d’obtenir resposta ciutadana. Passen pocs minuts de les 11 del matí d’un diumenge assolellat i a la porta de l’ajuntament –amb estelada, senyera i europea i on la bandera espanyola no hi és ni se l’espera– només hi ha l’alcalde, Joan Rabasseda (ERC), parlant amb alguns veïns. A primera vista sorprèn que en poc menys de mitja hora, allà mateix, s’hi hagi de celebrar cap reunió, però és una imatge que enganya. Arribar els membres de l’ANC, descarregar el material, obrir la vela, parar les taules i desplegar els productes no els fa perdre més de cinc minuts. Van per feina, perquè n’hi ha molta. “Imagina’t! Hem de construir un nou país!”, comenta una de les responsables de l’entitat. La gent d’ERC aprofita i també desplega una vela al davant. Mentre ho fan, comença a arribar la gent. Sense pressa, amb el diari a sota el braç, el nen enganxat a la bicicleta o dins del cotxet, el gos amb la corretja o el regust del cafè a la boca perquè un diumenge a les 11 del matí acumula mandra. Instal·len la megafonia i quan a la riera ja hi comença a haver força gent, l’alcalde agafa el micròfon i dona les gràcies per l’assistència. Dona les gràcies i aprofita per dir que, com és habitual en aquest poble, qui té la veu són els veïns i que l’aparell es deixa a les seves mans perquè puguin manifestar-se en llibertat. I així ho fan. A poc a poc, amb la timidesa que comporta parlar amb públic, alguns s’hi atansen i defensen la llibertat de votar, l’amor per Catalunya i recorden que ja queda menys. Quan els voluntaris s’acaben, hi ha la música.

Al mateix temps, alguns pugen al primer pis i enganxen al balcó una llarga tira de colors amb el sí que faran companyia al conegut missatge: “Hola, República.” Però és un dia en què els símbols es fan grans. Tant o més que l’estelada gegant que els mateixos pengen al balcó del segon pis i que és rebuda amb exclamacions de joia i aplaudiments. Això passa a dalt, perquè a sota, la gent fa cua per poder escriure en una llarga tela groga els seus missatges sobre el referèndum que la gent de l’ANC diu que després penjarà en algun lloc ben visible del poble. Hi ha cua i moltes ganes de fer-ho bé. Sintetitzar els sentiments no és fàcil, i menys, quan queden tan exposats, a la vista de tothom. Una parella gran s’aboca a la tela i sento com ell li diu a ella: “Fes-ho tu que jo no vull equivocar-me.” Ella se’l mira i respon: “Ho farem tots dos.” I ho fan, amb el cant d’Els segadors, que omple la riera i que ja forma part de la banda sonora d’Arenys de Munt.