Aturada de país
3-O
Els col·legis seran sempre nostres
Milers de ciutadans van omplir ahir al matí els carrers de Girona en diverses concentracions de rebuig a les càrregues policials, en defensa dels centres escolars, de la implementació dels resultats del referèndum i de l’aturada general
Si la ciutat de Girona va viure una de les manifestacions més multitudinàries de la seva història ahir a la tarda, al matí va haver-hi un preludi que va estar del tot a l’altura. La concentració Els col·legis seran sempre nostres davant la seu de la Generalitat a les dotze del migdia va tenir prèvies des de primera hora del matí en defensa de l’aturada general. Milers de manifestants, sobretot joves, van participar en les actuacions com a piquets en diversos llocs de la ciutat des de bon matí. Convocats pel CDR (Comitè de Defensa del Referèndum) de Girona i Salt, van bloquejar l’entrada de la delegació d’Hisenda de Girona a primera hora, l’Hipercor, l’Espai Gironès de Salt i van tallar les vies del tren. A Hisenda, una vintena de treballadors s’esperaven per entrar, i van poder-ho fer cap a les 9:30 h, quan els joves van anar cap a l’Hipercor per aturar l’activitat al centre comercial.
A partir de les deu del matí, grups de manifestants es van anar acostant cap a la Subdelegació del Govern de l’Estat, a la Gran Via de Jaume I. Van apropar-se a l’edifici –molt custodiat pels Mossos d’Esquadra– en dos grans blocs: uns per la dreta i els altres per l’esquerra. Uns amb una pancarta amb el lema “Vaga general. Som el poble” i els altres amb dues pancartes amb els lemes “Lluita per la república catalana” i “Els carrers seran sempre nostres”. Aquest segon va ser precisament el crit que feien els dos grups, alternativament, quan avançaven els uns cap als altres per trobar-se al davant de la Subdelegació espanyola. Assenyalant aquest edifici proferien càntics com ara Fora les forces d’ocupació i Aquesta bandera no ens representa, assenyalant la bandera espanyola. Seguidament van avançar uns metres fins a l’altra seu de la Subdelegació del Govern de l’Estat, l’antic Govern Civil, on van cantar Els segadors i van fer crits d’Independència i d’altres lemes i cançons del món sobiranista.
A tallar el TAV
Van llegir-hi també un manifest a favor de la vaga com a “millor eina” per aplicar els resultats del referèndum i per enfrontar-se “a la brutal repressió de les forces d’ocupació de l’Estat espanyol”. Van reclamar la implementació dels resultats i la conseqüent declaració d’independència i la proclamació de la república catalana.
Després de més càntics van recórrer novament Jaume I en direcció a l’estació del TAV. Els manifestants van entrar a l’edifici satèl·lit –molts van haver-se de quedar a fora– i es van posar a fer càntics a dins –sense baixar les escales mecàniques cap a les andanes del tren d’alta velocitat i de busos–. El propòsit manifestat era aconseguir que es tallés la circulació dels TAV, i ho van aconseguir, perquè l’acció va obligar a tallar el trànsit ferroviari tot i que els manifestants no van intentar arribar a les vies. Dins l’edifici els crits independentistes i el cant d’Els segadors es van fer més estridents, acompanyats d’un ball d’estelades. A poc a poc, els manifestants van abandonar la zona per anar cap a la concentració de les 12 del migdia a la plaça Pompeu Fabra, al davant de la seu de la Generalitat.
La concentració, convocada pel sindicat Ustec amb el lema Els col·legis seran sempre nostres, va tenir una resposta multitudinària, mai vista a Girona en qualsevol altra crida feta per un sindicat d’ensenyament. Prop de 30.000 persones, segons la Policia Municipal, entre estudiants de totes les edats, mestres i professors, pares i mares i veïns de Girona i de fora de la ciutat, van omplir tot el carrer des de Jaume I fins a la plaça Catalunya per expressar el rebuig a les càrregues policials de diumenge. Es van escoltar consignes en contra de la presència de la bandera espanyola a l’edifici de la Generalitat, reclamant la dimissió d’Enric Millo com a delegat del govern espanyol a Catalunya i també la marxa immediata de la policia espanyola i la Guàrdia Civil de les terres catalanes. Enmig de la cridòria i de l’aparició espontània de grups de joves carregats amb pancartes a favor de la pau que s’obrien pas com podien entre la gent, va prendre la paraula Xavier Díez, de la Ustec, i representants de l’institut de Sant Gregori, dels instituts Montilivi i Sobrequés i de les associacions de mares i pares de les escoles Bruguera i Verd. I entre tots van llegir un únic manifest. “No oblidarem mai com heu colpejat pares, mares, avis, nens, mestres, directors, mossos, bombers i tota la gent decent a la qual heu pegat pel delicte de defensar la democràcia. No oblidarem mai com heu destrossat escoles com hooligans enfarlopats i com heu robat material com vulgars lladres. No oblidarem mai que no hem de permetre que els nostres infants siguin algun dia com vosaltres”, van declarar amb contundència.
La mobilització va tenir la presència d’un grup de bombers i d’advocats amb toga, entre ells l’alcaldessa de Girona, procedents d’altres concentracions que havien fet prèviament. Madrenas també va prendre la paraula per dir que “Girona i el conjunt del territori són brutals” a l’hora de mobilitzar-se. “Tornarem a fer història”, va declarar l’alcaldessa preveient ja aleshores la manifestació massiva de la tarda. A més, Madrenas va animar encara més els manifestants, si és que això era possible, assegurant que quan el Parlament declari la independència es despenjarà la bandera espanyola de l’edifici de la Generalitat. Va haver-hi actuacions espontànies de castellers i també el desplegament d’estelades gegants des dels edificis del costat de la Generalitat. L’Estaca i Els segadors van posar punt final a la concentració.