Felip VI obre la porta a la intervenció de l’autogovern

Felip VI va sortir ahir a proclamar el compromís de la corona amb “la unitat i permanència d’Espanya”, davant els que de forma “deslleial” han volgut fracturar l’Estat. Sense cap mena d’apel·lació al diàleg, el rei es va mostrar molt dur amb l’executiu català, al qual va acusar de situar-se al marge de la llei i “d’enfrontar” els catalans. En un discurs inèdit, i que alguns esperaven que fos el bateig de foc de l’actual monarca en un moment en què ell mateix qualificativa “d’extrema gravetat”, Felip de Borbó va obrir la porta, sense esmentar-ho, a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que fins ara havia generat dubte dins el PSOE i fins i tot entre els membres del govern del PP, alhora que beneïa el setge judicial i policial dels darrers temps. “La situació requereix el ferm compromís de tots amb els interessos generals” alertant que “és responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions, la vigència de l’estat de dret i l’autogovern de Catalunya, basat en la Constitució i el seu Estatut d’Autonomia”.

En un discurs, en sintonia amb el que els darrers dies s’ha escoltat a La Moncloa, el rei assegurava dirigir-se a “tots els catalans” per recordar-los que “des de fa dècades vivim en un estat democràtic que ofereix les vies constitucionals perquè qualsevol persona pugui defensar les seves idees dins la llei”. I, en tot cas, es va voler adreçar molt especialment als que “pateixen pel comportament” de les autoritats catalanes per garantir-los que “no estan sols, ni ho estaran”. El PP i Cs van aplaudir el discurs, mentre el PSOE procurava posar de relleu la seva crida “a la serenitat i la concòrdia”. En canvi, el líder de Podem, Pablo Iglesias, exclamava al seu compte de Twitter: “Com a president d’un grup parlamentari que representa cinc milions d’espanyols, li dic al rei no votat, no en el nostre nom”.

Ja des de primera hora, La Moncloa preparava l’escenari per a una intervenció encara més contundent que la de les darreres setmanes, amb el pretext de la vaga general i amb l’horitzó d’una declaració unilateral d’independència. “Estem parlant amb tots els partits i no dubtin que prendrem les mesures que siguin necessàries per protegir els drets dels catalans”. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría insistia ahir en la crida a la unitat de les forces autoanomenades del bloc constitucional mentre assegurava tenir totes aquestes mesures “molt estudiades” i a punt per a posar-les en marxa “perquè allà s’està trepitjant la llibertat”. Això sí, en cap moment no va voler explicitar si el següent pas serà aplicar l’article 155 de la per prendre el timó de la Generalitat o agafar el comandament dels Mossos, a través de la llei de seguretat. Totes les incògnites estaven obertes, però la imatge que presentava La Moncloa era la d’uns carrers “sense llei”, deixant entreveure que l’actuació podria ser imminent.

L’endemà de la reunió entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez i Albert Rivera –per separat– el que transmetien els tres partits és que la tensió a la política espanyola és màxima, i que la sintonia no és absoluta. Abans de la crida del rei a tancar files, aquests tres grups es miraven de reüll, malgrat que el PSOE i Cs hagin revalidat el seu suport a l’executiu de Rajoy per actuar a Catalunya per restablir “l’ordre constitucional”. Hi ha qui diu que s’han posat el vestit electoral davant un escenari que no només volen per al Parlament sinó que també auguren per al Congrés.

Així, mentre Rivera exigia més mà de ferro al PP per aturar “el cop a la democràcia” i “restablir” l’ordre als carrers –conscient que en una part de l’opinió pública espanyola segueix instal·lada la idea que Rajoy encara està sent massa– les imatges de les càrregues policials havien suposat un punt d’inflexió en l’aval de Sánchez al govern del PP. Un exercici de funambulisme que ahir encara es feia més evident pel fet que, d’una banda, donava un suport “inequívoc” a les forces de seguretat de l’Estat desplaçades a Catalunya per la tasca que estan desenvolupant i pel fet que estan sent desallotjats dels hotels i, de l’altra, fent responsable directa de les actuacions violentes de l’1-0 a Sáenz de Santamaría. I, en aquest punt, sorprenia anunciant que se la vol reprovar com a responsable d’haver donat les “instruccions polítiques” per carregar contra els ciutadans.

En paral·lel, des de La Moncloa i des del PP augmentava la pressió als seus eventuals socis perquè no s’apartin de la unitat, alhora que intensificaven el to de duresa contra la protesta que a les darreres hores s’ha viscut a Catalunya arran de la convocatòria de la vaga general. Així, mentre Sáenz de Santamaría parlava d’actuacions “mafioses”, des del seu partit, el portaveu al Congrés, Rafael Hernando, assegurava que la vaga d’ahir era “política, de tall nazi”, acusant el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras d’amagar-se darrere la “turba violenta”. De fet, va arribar a etzibar que “ERC, la CUP i alguna altra formació estan desitjant que hi hagi morts”, una declaració per la qual els republicans han anunciat la presentació d’una querella.

Durant tot el dia, el PP va presentar una situació de caos i confrontació a Catalunya, mentre vigilava de prop els seus rivals polítics perquè no s’apartessin ni un mil·límetre de l’estratègia de La Moncloa. En aquest punt, Hernando admetia que no contemplaven l’aplicació del 155 perquè no tenen el suport de tots els grups. El PP es resisteix de moment a anar sol al Senat –on Cs és irrellevant– amb una mesura que ni els experts es posen d’acord en com aplicar-la. En tot cas, el discurs del rei, obviant el diàleg que reclama Sánchez i apel·lant al compliment estricte de l’estat de dret, deixa sense arguments el PSOE en el seu rebuig a aquest article.