Declaració i efectivitat

Les negociacions s’allargaran fins al darrer minut i Carles Puigdemont tindrà la darrera paraula. La previsió de JxSí i la CUP és que la declaració d’independència no es voti demà a la tarda al Parlament, sinó que sigui el president de la Generalitat qui l’executi verbalment formalitzant el trasllat dels resultats a l’hemicicle. Puigdemont obriria una nova fase per fer efectiva la independència amb apel·lacions al diàleg i a la mediació internacional, en un moment en què es multipliquen les veus al món que exigeixen negociació i s’ofereixen a fer de mediadors després de la brutal càrrega policial de l’1-O. Segons fonts consultades per aquest diari, les forces independentistes sí que han sospesat sotmetre a votació els terminis per fer efectiu el control sobre el territori, posteriorment a la declaració d’independència, però aquesta opció hauria quedat, per ara, descartada. Ara bé, la CUP va advertir ahir que la declaració no pot ser “retòrica” perquè legitimaria la violència policial.

L’argument amb què defensen que la declaració no s’ha de sotmetre al criteri dels diputats és que la constitució d’un estat en forma de república ja ha estat decidida sobiranament per la ciutadania i, per tant, tan sols es comunica la decisió a la cambra. A més, la unilateralitat de la coneguda DUI (Declaració Unilateral d’Independència) ha desaparegut, segons argumenten, en el moment que s’ha exercit aquesta sobirania. Un pas més enllà seria que JxSí i la CUP detallin els plans per executar materialment la independència davant de la negativa de Madrid a negociar la separació. La possibilitat hauria quedat aparcada però les converses continuen. Aquí és on pivotaria el gros de la negociació: sobre els efectes materials.

La Sindicatura Electoral, a més, no reapareixerà per proclamar els resultats de l’1-O, segons fonts coneixedores de les converses. Davant de la persecució judicial i per part del Tribunal Constitucional dels seus membres, el govern va optar per traslladar divendres els resultats definitius al Parlament i ja es donen per formalitzats, de manera que ja correria el compte enrere de dos dies (en aquest cas hàbils) per a la declaració.

Les veus dins de l’independentisme que han reclamat aixecar el peu de l’accelerador conviuen amb les que adverteixen que l’única manera d’obrir una negociació amb La Moncloa és després de la declaració d’independència. Una tesi, aquesta darrera, que comparteixen la CUP, Demòcrates de Catalunya, l’ANC i Òmnium. Tots els actors coincideixen que Puigdemont no pot fer ni un pas enrere. El president també ha rebut pressions de l’empresariat, preocupat per la inestabilitat econòmica.

L’independentisme afronta una setmana decisiva, però les reaccions que generi la declaració poden ser igual de rellevants a efectes pràctics. La primera serà la de l’Estat, que manté l’amenaça d’aplicar l’article 155 de la Constitució, tot i que no l’ha concretada malgrat la demanda de C’s d’usar-lo per convocar eleccions. “No descarto res absolutament, tot al seu temps”, va declarar ahir Mariano Rajoy en una entrevista a El País. Rajoy admet que el control dels tempos és un dels elements més rellevants. La segona reacció d’importància serà la internacional. L’independentisme manté la necessitat d’aprofitar els pronunciaments per una solució negociada. L’últim arribava ahir per part del prestigiós grup The Elders, amb Kofi Annan al capdavant. La tercera serà la resposta del sobiranisme no estrictament independentista que es va alinear amb els del sí l’1-O, i que es va cohesionar encara més amb l’aturada de país de dimarts passat. El coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, va alertar ahir que una DUI no donaria resposta al 80% que defensa el dret a decidir i feia una crida a “aplicar la màxima intel·ligència” per no donar peu a una suspensió de l’autonomia.

Puigdemont s’ha reunit aquests dies amb els diversos actors del procés. Al PDeCAT és on han aflorat més veus perquè es trobi un punt mig entre el compliment de les lleis de desconnexió i el perill de la pèrdua de complicitats externes. Qui ha estat més clar en aquest sentit ha estat el conseller d’Empresa, Santi Vila. L’expresident de la Generalitat Artur Mas tampoc no ha amagat al Financial Times el seu convenciment que fora de la declaració, formal i simbòlica, la independència ha de ser operativa, i que perquè això passi s’han de passar a controlar les infraestructures, les duanes i les fronteres, les finances i l’administració de justícia. En la coordinació entre la declaració i l’efectivitat hi hauria la modulació en l’escalada de tensió oberta amb Madrid.