Setge al procés sobiranista
Trapero, Cuixart i Sánchez, citats de nou a l’Audiència
La magistrada vol interrogar-los ara pels incidents durant el referèndum, i que el fiscal qualifica de sediciosos
La policia catalana informa que van comissar més de 400 urnes el dia de la votació
La magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela vol fer via a la causa contra els líders de les entitats sobiranistes i del màxim responsable policial dels Mossos d’Esquadra. Ahir es va saber que ha citat per dilluns vinent a declarar com a investigats pel delicte de sedició el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendenta de l’àrea de l’Eixample, Teresa Laplana, i els presidents d’Òmnium i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, després d’haver-los interrogat fa només una setmana.
Si el 6 d’octubre els va interrogar per les concentracions ciutadanes davant el Departament d’Economia per la detenció de càrrecs del govern el 20 de setembre, ara vol preguntar-los per la seva actuació en la jornada del referèndum d’autodeterminació, diumenge passat. El primer dia dels interrogatoris, els dos fiscals van entregar a la magistrada un informe ampliat de la Guàrdia Civil (acció inusual, ja que totes les investigacions primer es registren al jutjat i després s’entreguen a les parts, com va renyar-los Lamela, segons testimonis) i volien ajornar els interrogatoris en ampliar-se els suposats fets delictius al dia de la votació . Com que els investigats ja s’havien desplaçat a Madrid, la magistrada no va ajornar els interrogatoris. El major Trapero va respondre totes les preguntes sobre el dispositiu policial en les concentracions del 20-S, i va negar que no s’hagués ajudat els agents de la Guàrdia Civil i de la comitiva judicial a sortir de l’edifici públic, tot i que no va poder ser fins la matinada davant el volum de manifestants. L’estada de la comitiva judicial a l’edifici d’Economia també es va allargar perquè esperaven a la mà dreta del vicepresident, Josep Maria Jové, detingut i el qual finalment no va anar-hi (i van escorcollar el seu despatx sense ser ell, fet il·legal) perquè el seu advocat havia demanat que passés davant del jutge de guàrdia i en descobrir que era el magistrat que havia ordenat la seva detenció, el va recusar, i no es va resoldre fins a la nit.
Dilluns, la magistrada vol interrogar Trapero pels incidents del dia de la votació. No les càrregues de la policia espanyola i la Guàrdia Civil als ciutadans sinó de la seva suposada “inoperància” per aturar el referèndum. Precisament, sindicats policials han presentat querelles a l’Audiència i al TSJC contra la direcció de Mossos. La policia catalana va explicar ahir, en un comunicat, l’informe que ha presentat a la magistrada del TSJC que va ordenar als tres cossos policials coordinar-se per aturar la votació. La policia precisa que les dues forces de seguretat de l’Estat havien d’actuar en casos de violència i a petició dels Mossos, però van actuar pel seu compte “sense informar-los”. A més, els Mossos detallen que van fer més de 6.700 actuacions des del 27 de setembre fins a l’1 d’octubre, van impedir la votació en 446 centres i el dia de la votació van comissar més de 400 urnes en 141 centres.
D’altra banda, la magistrada va comunicar a les defenses que no accepta la seva petició de deixar la investigació a un jutjat de Barcelona, adduint que a més del delicte de sedició investiga una acció contra la forma de govern.
El TSJC accepta la querella de VOX, però no la sedició
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acceptar ahir admetre a tràmit la querella del partit dretà VOX contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu executiu i contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els tres membres sobiranistes de la mesa (Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet) per haver permès i promogut “un referèndum secessionista”.
El tribunal, però, no accepta l’acusació dels delictes de sedició i d’incitació a la rebel·lió, com demana la formació. Tampoc no accepta que s’inclogui en aquesta investigació penal els membres de la sindicatura electoral, que es van dissoldre abans de la votació. En concret, el TSJC deriva la querella de VOX contra Puigdemont a la causa que ja té oberta la magistrada del TSJC, Mercedes Armas, arran d’una querella de la fiscalia pels delictes de desobediència al TC, prevaricació i malversació de fons. I deriva la querella contra la presidenta i membres del Parlament a la causa que des del 2016 té la magistrada Eugènia Alegret. Les dues instructores fixaran la fiança a VOX per exercir d’acusació popular.