Torna, torna, Serrallonga!

El 1980 el grup de folk Esquirols va parir una cançó carregada de força per sensibilitzar la població contra el risc de les agressions mediambientals al territori. “Torna, torna, Serrallonga, que l’alzina ens cremaran, que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran.” Un any després que aquest himne de revolta veiés la llum, un grup de joves compromesos amb la llengua, la cultura i el fet nacional de Catalunya va convocar un acte al paranimf de la Universitat de Barcelona, en el que va suposar el naixement del que des d’aleshores en endavant es va anomenar Crida a la Solidaritat. Van ser dotze anys d’activisme de carrer, sempre pacífic, sempre amb la no-violència per bandera, amb grans èxits de mobilització com ara el concert Som una nació al Camp Nou. Dotze anys que van servir per forjar la personalitat combativa de persones que després han estat rellevants en la vida social i política, com Àngel Colom, Enric Marín i Jordi Sànchez.

Ahir Colom, Marín i un grapat de persones que van formar part del moviment es van citar al Col·legi de Periodistes de Catalunya per fer bo el cant del grup dels Esquirols i anunciar que l’esperit de la Crida tornarà a sortir al carrer per tornar a mobilitzar consciències en la tasca d’aconseguir l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. “La crida torna a reviure per culpa d’aquesta situació tan injusta que estem vivint. Sense discutir gens ens hem posat d’acord per començar a treballar”, va explicar Carles Riera, actualment diputat de la CUP, deixant clar que les actuals militàncies polítiques de molts dels que fa uns quants anys eren només gent de la Crida no són impediment per a la unitat d’acció.

Rememorant l’acte fundacional del 1981, els veterans de la Crida han convocat la ciutadania per al dimarts 7 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, al paranimf de la Universitat de Barcelona, en el que serà el primer i ben segur que no l’últim acte públic per reivindicar la llibertat dels dos Jordis empresonats a Soto del Real. Àngel Colom va deixar clar que el del paranimf no serà un acte puntual i que el grup “s’ha conjurat a seguir fent accions fins a aconseguir que Sànchez i Cuixart tornin a casa”. Colom va assegurar que ja s’estava estudiant quins altres actes es poden dur a terme, però va preferir no avançar-ne detalls.

Sigui el que sigui que es faci, els cridaires que ahir es van presentar davant la premsa com “els vells rockers que no moren mai” tenen clar que han de seguir actuant amb les normes del pacifisme. “Quan vaig saber les detencions, vaig sentir molt de dolor i ràbia, i un sentiment de molta injustícia, però la Crida ens va ensenyar a canalitzar aquesta ràbia a través de la radicalitat de la no-violència”, va explicar Carles Riera.

La reactivació de la Crida no requereix cap altre pas que la voluntat de fer-ho. “Mai vam estar registrats ni creats com a associació oficial. No hem desaparegut i ara som aquí perquè els Jordis tornin amb nosaltres”, va dir Núria Camps. Entre els presents destacava el pare de Jordi Sànchez. Visiblement emocionat, no va voler fer cap declaració, “la diria massa grossa”.