La resistència civil aprèn de l’experiència insubmisa

Una trentena de persones van acudir ahir a la tarda al taller d’acció i resistència no violenta organitzat a l’Espai Marfà de Girona per l’associació En Peu de Pau, una xarxa que aglutina els moviments ciutadans de resistència pacífica a les mesures adoptades per l’Estat espanyol contra el procés d’independència català. L’objectiu és transmetre consignes de comportament que assegurin l’eficàcia de les mobilitzacions i que evitin els esclats de ràbia que acabin en disturbis. Molts dels participants de la trobada d’ahir admetien que hi havien acudit pel sentiment d’impotència que els embargava des de l’1 d’octubre i que no havia fet sinó augmentar amb l’empresonament dels presidents d’Òmnium i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. “Els Jordis”, de fet, han conquerit un espai simbòlic molt més poderós dins el moviment pacifista que l’empresonament de mig govern de la Generalitat, al qual a penes es va fer referència, excepte quan, en el primer exercici pràctic, es va invitar els assistents a organitzar-se per parelles i deixar-se anar d’esquena “amb la confiança que el company, tal com fa el govern, t’acollirà i no deixarà que caiguis”. La disposició en rotllana en format teràpia de grup afavoria la transmissió de missatges alliberadors, com el d’un dels conductors del taller, en Xavi, identificat només pel nom de pila com la resta de participants, que es va declarar “enamorat de la passió i la poesia i del riu creatiu del sí”.

Però la no-violència no sempre és balsàmica. Un dels concurrents va defensar que també fos “coercitiva”, i una altra va confessar: “No ho porto bé, necessito provocar a algú.” En Quimet, un altre dels organitzadors, va remetre’s en més d’una ocasió a als moviments d’objecció de consciència i insubmissió dels anys setanta i vuitanta per proposar una campanya de desobediència, però va advertir: “Per més que dolgui, hem de ser conseqüents i acceptar que la desobediència comporta detencions.” Una de les participants, d’origen xilè, advocava pel tall de carreteres i les cassolades en protesta contra “els que venen a xuclar-nos la sang”. En qualsevol cas, les consignes més repetides van ser tenir clares les instruccions a seguir en cada acció i, sobretot, conèixer bé la gent que t’hi fa costat i confiar-hi.