Política

Procés sobiranista

35 anys sense ‘rojigualda’

L’Ajuntament de Berga va decidir no tornar a penjar la bandera espanyola a la façana quan la Guàrdia Civil va retirar l’estelada, l’any 82

En aquest mandat la presència de l’estelada al balcó ha portat l’alcaldessa als tribunals

Aquest octubre, arran dels fets del referèndum i la proclamació de la República Catalana, ciutats com Manresa, Figueres, Girona i Sabadell han despenjat definitivament la bandera espanyola de la façana dels seus ajuntaments. En canvi, en d’altres capitals, com Berga i Solsona, la bandera espanyola i l’Ajuntament van partir peres fa temps.

A Solsona, l’alcalde Llumà afirmava que tenia la bandera a la tintoreria cada cop que li exigien de penjar-la. Avui dia la bandera espanyola de Solsona semblar que continua a la tintoreria.

A Berga, en canvi, la retirada de la bandera es remunta al principi dels vuitanta, a les acaballes del primer mandat de Jaume Farguell com a alcalde. L’Onze de Setembre del 82, per la Diada, el govern de Farguell va decidir que només penjaria la bandera catalana i, a més, que ho faria al balcó i no pas en els pals que hi havia a la segona planta, que era on se solien hissar les banderes per festes.

En aquella ocasió, els pals van quedar buits i la mesura va cridar tant l’atenció dels comandants de la Guàrdia Civil que van anar al consistori per retirar-la.

Mai més

Al govern de Farguell no li va agradar gaire la reacció dels comandants i la resposta no es va fer esperar: la bandera espanyola no es penjaria a la façana de l’ajuntament mai més. “No volien sopa? Doncs, au, dues tasses”, diu en broma l’aleshores batlle. Des d’aleshores, l’única bandera que ha acompanyat la catalana en ocasions puntuals ha estat l’europea.

A més, amb el pas dels anys, les pressions inicials es van anar apaivagant i el cert és que l’absència de la bandera espanyola fa dècades que ha deixat de cridar l’atenció a la majoria de berguedans.

Intents fallits del PP

Els primers anys de segle XXI hi va haver diverses mocions dels regidors del PP en què demanaven que es tornés a col·locar la bandera estatal a la façana i a la sala de plens. Però els populars sempre han estat minoria a Berga i les mocions acabaven quedant com a anècdotes recollides en les actes.

Més tard, el 2008, sota el mandat de Juli Gendrau (CiU), el ple va aprovar una moció que permetria col·locar l’estelada al balcó per la Diada per commemorar el centenari del símbol. L’any següent, el 2009, l’Ajuntament va aprovar la moció de l’ANC Penja-la i no la despengis fins a la independència per hissar l’estelada i no treure-la fins a la proclamació.

Aquesta mateixa moció ha acabat portant l’actual alcaldessa, Montse Venturós, als jutjats, enguany. Venturós no va voler efectuar la retirada provisional de la bandera en les eleccions del 2016. El resultat: dues citacions judicials, desobediència i la detenció per obligar-la a prestar declaració.

Sigui com sigui, en aquests darrers anys la realitat ha canviat tant que el que ara es debat no és l’absència de la bandera estatal, sinó la presència de l’estelada. No és estrany: són més de 30 anys sense rastre del símbol espanyol a l’ajuntament.

El bisbe de Solsona, amb el procés

El bisbe de Solsona, Xavier Nivell, considera injust l’empresonament dels consellers del govern de la Generalitat. En una homilia, considera que el govern ha intentat de trobar camins per mitjà del diàleg per portar a terme el seu programa per vies legals i dins de la legalitat. “Per tant, que la conseqüència d’acomplir els motius pels quals van ser elegits sigui ser destituïts, detinguts i empresonats no és just”, afirma. Novell assegura que es poden tenir les idees que es vulguin, tant si són a favor de la independència o de l’unionisme, però que no és just que per la via de la força s’impedeixi a una nació a decidir. “Perquè en tenim dret”, sosté. Finalment, el bisbe de Solsona assegura: “No us confongueu sobre aquesta qüestió. Els cristians no ens guiem ni tenim criteris en funció de lleis positives, sinó d’allò que és just, veritat i digne. I això no és digne”, conclou Xavier Novell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.