A les eleccions del 15 de juny de 1977 també sortirà escollit Lluís Maria Xirinacs. L’escolapi s’ha presentat a la convocatòria amb una candidatura unipersonal i, malgrat tot, ha aconseguit situar-se com el quart en nombre de vots. Tot i la transcendència de la convocatòria electoral, Xirinacs no ha abandonat l’activisme de carrer i la lluita pacifista per reclamar l’amnistia dels presos polítics, ni abans ni després de la jornada. El dia de reflexió va passar-lo al davant de la presó, tal com feia des de més d’un any abans; l’endemà va anar a votar a primer hora del matí i va fer cua esperant que obrís el col·legi electoral i a les nou en punt tornava novament “a l’oficina”, la seva forma d’anomenar la presó barcelonina.

Les eleccions del 15 de juny de 1977 no es van dur a terme en un marc democràtic. En aquells moments, hi havia centenars de presos polítics i 67 partits encara no havien estat legalitzats. Un d’aquests va ser ERC, el partit clarament hegemònic durant la República. Malgrat sol·licitar l’autorització el 14 de març de 1977, força mesos abans de les eleccions, la petició es va desestimar. Segons el Ministeri de Governació, ERC era “un partit d’esquerres, republicà i separatista”; i, tot seguit, argumentava que “donat que l’associació política de referència es denomina Republicana i que la seva finalitat és que es produeixi un canvi constitucional al país, pot considerar-se com una associació il·lícita”.