Una veïna de Sant Fruitós de Bages vol omplir de música tots els pobles de Catalunya fins a l’alliberament dels presos

Cada dia a les 9 del vespre diversos músics es troben davant l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages per tocar El cant dels ocells, la peça que va interpretar Pau Casals en agraïment a la distinció que li va atorgar la ONU l’any 1971 per haver lluitat tota la seva vida per la pau, la justícia i la llibertat. La iniciativa ‘Música per la llibertat’ va néixer de manera espontània per part d’una veïna del municipi, Anna Ortega, davant la “ràbia, injustícia i impotència” que li va provocar veure l’empresonament dels líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Ortega ha explicat que normalment solen tocar sis músics, cadascú amb el seu instrument, tot i que algun dia han arribat a ser una dotzena, amb unes cinquanta persones de públic. L’activista ha assegurat que seguiran sortint cada dia a tocar fins que els alliberin. Ortega valora l’acolliment que ha tingut la iniciativa per part d’una quarantena de municipis i es mostra molt agraïda, però espera que a poc a poc es vagi estenent per tot el país i, fins i tot, pugui arribar a Brussel·les.

El violoncel·lista de Sarajevo és el títol del llibre que rondava pel cap d’Anna Ortega quan va decidir posar en marxa la iniciativa ‘Música per la llibertat’. “Durant la guerra, el violoncel·lista sortia a tocar cada dia, era la seva manera d’expressar l’anhel per la pau”, ha explicat. Amb la mateixa voluntat, Ortega l’1 de novembre va decidir desempolainar la flauta travessera que feia més de 25 anys que no tocava.

Acompanyada dels seus dos fills, després del primer dia de tocar davant l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages va decidir que volia estendre la iniciativa arreu de Catalunya, l’estat espanyol i, perquè no, fins a Brussel·les, el centre de les institucions europees i el lloc on viuen el president Carles Puigdemont i els consellers cessats.

Anna Ortega també va decidir sortir al carrer amb la seva flauta moguda per l’esperit d’un dels catalans més universals, Pau Casals. L’activista opina que el discurs que va dir Casals davant les Nacions Unides quan va rebre la medalla que el reconeixia per la seva trajectòria per haver lluitat per la pau, la justícia i la llibertat “és totalment vigent avui dia”. “Tot i que la cançó ’El cant dels ocells’ no és senzilla, és important pel que representa”, ha reconegut Ortega.

La veïna ràpidament va anar comptant amb el suport d’altres veïns i amics que la van ajudar a difondre l’acció per les xarxes socials. El segon dia, amb els vuit consellers cessats pel govern espanyol ja tancats a la presó, van ser tres músics, i el nombre va anar creixent. Des de llavors, cada dia a les 9 del vespre es congreguen davant el consistori per tocar El cant dels ocells, tot i que a vegades també interpreten Els Segadors o L’Estaca i llegeixen poemes que porten els assistents al concert. Cada músic amb el seu instrument: piano, violoncel, guitarra, violí i, fins i tot, d’aquí uns dies potser també hi haurà un saxo.

Normalment apleguen una cinquantena de persones de públic, però n’han arribat a ser un centenar, ha explicat Anna Ortega. “No s’ha de ser un professional de la música”, ha apuntat. “Hi ha gent que diu que té vergonya de venir a tocar, però no cal interpretar la cançó de manera perfecte, sinó fer el gest per sumar-se a l’esperit de tots de demanar la llibertat dels presos polítics”, ha afegit.

Igualada, Manresa, Artés, Centelles, Tarragona i una quarantena de municipis més ja s’han afegit a una iniciativa que espera anar agafant presència a tot el país. Fora de Catalunya, de moment a la ciutat de Palma, a Mallorca, també interpreten cada vespre El cant dels ocells i també a Leuven, un poble de Bèlgica.

En el fons Ortega espera que no sigui així, però creu que tot i que pot ser que els consellers surtin de la presó per poder-se presentar a les eleccions, considera que tant Jordi Sànchez com Jordi Cuixart s’hi estaran una temporada més llarga, “com a caps de turc”. Per això, ha deixat clar que no deixaran de tocar fins que l’últim pres surti de la garjola.