“Fa cinc anys no apostava per l’estratègia de la independència”

Partim de la premissa que no estem en un escenari de normalitat i que venim d’un cop d’estat contra les institucions, la Generalitat i els ajuntaments. Amb alcaldes amenaçats, repressió física a la gent, persecució judicial i vulneració de drets. Si l’Estat fos mínimament intel·ligent intentaria destensar la corda, però no ens sorprendria que intensifiqués la seva actuació i que hi hagués una fuetada repressiva més, cosa que seria estúpida. L’alcalde d’Argentona, Eudald Calvo, està citat a declarar a la Ciutat de la Justícia el dia 5, el primer dia de campanya. Bàsicament hi ha dos blocs, encara que uns volen parlar d’una tercera via, però la cosa està molt polaritzada. Si ets al mig, se t’endú el corrent.

El principal és que la República l’hem de fer la gent. Quan al davant tens un estat fort, amb les seves arrels profundament ficades en el franquisme, que només es va transaccionar sense cap ruptura amb aquest règim, el missatge és que hem de fer una cosa des de baix, des dels municipis, i acceptar que la repressió forma part de la lluita. L’estratègia de la por no funcionarà.

Creiem que sí. Ara cal dotar-la de contingut i anar-la construint amb un procés constituent popular en què els municipi han de tenir un paper fonamental. Això no es resoldrà amb un debat o una comissió parlamentària, i ha de ser tot el contrari d’un pacte des de dalt.

Tothom planteja la seva estratègia i s’adreça al seu target electoral. Nosaltres volem ser una esquerra àmplia que aposta per la unitat popular. Ens adrecem als que volen una ruptura democràtica i d’altres venen d’una tradició d’intentar pactar amb l’Estat, cosa que els ha ant molt bé per mantenir cert poder. Ara s’han d’adaptar. La normalitat autonòmica ja no existeix des del 20 de setembre del 2017 per l’assalt a les institucions del nostre país.

En el pitjor dels casos quedarà molt similar al que va ser el 2015. Llavors ja van ser excepcionals amb una participació del 77% i difícilment serà més àmplia. Hi haurà canvis en la correlació de forces dels diferents blocs. Pensem que ERC superarà el PDeCAT, tot i que aquest no baixarà tant per la llista del president, i nosaltres pensem que, al contrari del que diuen les enquestes, hi haurà un increment del vot a la CUP. Determinats sectors que han apostat històricament per una ruptura democràtica amb l’Estat, però amb estratègies diferents, han comprovat que l’única possible és la de la CUP. Jo m’hi incloc, fa cinc anys no apostava per l’estratègia de la independència i, com jo, cada vegada hi ha més gent. Som els únics que podem fer créixer el vot independentista.

L’1 d’octubre marca un abans i un després. Va ser un referèndum legítim, vàlid i va ser la gent la que el va fer possible. Aquell dia va començar el procés constituent cap a la República catalana. No serà lineal i tindrà alts i baixos, sabem que hi haurà repressió, que la gent s’ha d’organitzar per fer possible les decisions col·lectives i que hem de desafiar l’Estat. Aquest ha estat el primer desafiament civil i massiu, amb autoorganització de la gent, en els darrers 40 anys. Apostem per això i buscarem la millor estratègia per gestionar-ho al Parlament.

Vaig en un lloc simbòlic, però això visualitza que es va més enllà de la candidatura d’unitat popular. No soc militant de la CUP, sinó de Compromís per Cerdanyola i, per extensió, de les Candidatures Alternatives del Vallès. Simbolitza la voluntat d’eixamplar l’espai d’unitat popular, incorporant-hi sectors de la lluita municipalista. Que sigui alcalde d’un municipi metropolità i amb projecció aporta un plus, ja que l’àmbit metropolità és un dels camps de batalla política més important, que pot acabar marcant les diferències en aquestes eleccions. Donar valor a la nostra acció de govern i de lluita és un dels molts actius de diferents àmbits que hi ha en aquesta candidatura.

És un debat complicat. És difícil de comprovar. Aquesta qüestió té virtuts i defectes, però donem suport als companys de la CUP que fan aquesta aposta. La idea que la gent no es perpetuï en els càrrecs la compartim perquè la política és una cosa transitòria de servei a la comunitat. El tema dels terminis és opinable. Ho plantejaria d’una altra manera, però no m’atreveixo a pronunciar-me públicament per respecte, perquè no he estat en els debats d’aquesta estratègia parlamentària.