Líders sectorials demanen la fi del 155 amb nou govern
Representants educatius, culturals, del tercer sector i de la funció pública denuncien que la intervenció de la Generalitat bloqueja o deixa en la incertesa projectes, pagaments i normatives
Representants de l’ensenyament, la cultura, el tercer sector i la funció pública feien ahir a la seu d’Òmnium Cultural un repàs de projectes, normatives i partides de la Generalitat que estan bloquejats per l’aplicació del 155 i la intervenció de l’Estat dels comptes públics catalans. Paràlisi en uns casos i incertesa en d’altres que, diuen, tenen conseqüències no previstes sobre els seus sectors perquè ja han causat perjudicis i encara en poden causar més tenint en compte que no hi ha un calendari clar d’aixecament de les mesures d’excepció.
Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC-STEs d’ensenyament, diu que el primer efecte de l’aplicació del 155 va ser immediat. Ja el 30 d’octubre, el govern espanyol va afegir el vot de Catalunya als de vuit consellers d’Educació del PP d’altres comunitats per fer que les proves orals de les oposicions a mestres siguin eliminatòries. Font recorda que els interins, que a Catalunya són un 40% de la comunitat educativa, tenen desavantatge respecte als opositors que no treballen perquè aquests poden dedicar molt més temps a estudiar i preparar la prova. També explica que està als llimbs la contractació de 4.514 professors signada el 31 de gener pel govern català perquè no hi haurà proper pressupost en mesos. “Quan s’acaba el 155?”, pregunta retòricament Font tenint en compte que no hi ha cap data concreta compromesa.
La presidenta de l’associació de funcionaris ServidorsCAT, Yolanda Hernández, apunta el problema de no executar o no esgotar partides que han estat pressupostades així com la caducitat de projectes normatius que han quedat en tràmit. En últim terme, assenyala la incertesa que causa la “desaparició del conflicte competencial entre administracions” i posa l’exemple de la llei de voluntats digitals aprovada pel Parlament. Com que el govern espanyol hi va recórrer en contra, el Tribunal Constitucional ha resolt ajornar la decisió fins que la Generalitat pugui defensar-la.
Àlex Casanovas, el president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, lamenta que s’hagin suspès, per exemple, programacions culturals de circ o dansa d’entitats, teatres o ateneus petits que no s’exposen a contractar actes pels quals no saben si acabaran rebent el finançament previst dels programes Platea o Puntcat. Casanovas reclama la retirada del 155 i de la intervenció dels comptes de la Generalitat un cop hi hagi nou govern: “No tenim ni pressupost de la Generalitat prorrogat. Estem als llimbs.”
Per la seva banda, Tono Albareda, president de LaFede, federació que aglutina un centenar d’ONG, apunta l’angoixa d’entitats d’atenció a immigrants o a problemàtiques de salut que tenien 10 milions compromesos en ordres de pagament que s’havien d’haver cursat fa dos mesos alguna de les quals no s’ha cursat fins a aquesta setmana. Avisa que només es poden agafar a “l’esperança de cobrar a final d’any”.
LES FRASES
Eurodiputats vetats a les presons
Diversos eurodiputats estrangers han denunciat les “dificultats” que estan trobant per aconseguir autorització per visitar els polítics i activistes catalans tancats a les presons d’Estremera, Alcalá Meco i Soto del Real, segons informava ahir ACN. “No hem trobat cap mena de cooperació de Madrid”, lamentava la italiana Eleonora Forenza, que forma part d’una delegació de setze eurodiputats que volen visitar els consellers. “Per ara no hem tingut cap resposta motivada, amb explicacions”, assegura la francesa Marie-Pierre Vieu. El líder històric de l’esquerra verda francesa, José Bové, critica que els presoners “han d’acceptar el que diu el govern” si volen ser alliberats i denuncia que a l’Estat espanyol la justícia “està sota el poder polític” i “això també és un problema per a la UE”.