“La gent està adormida després de quaranta anys de dictadura”

Vaig ser regidor de l’Ajuntament de l’Arboç i amb els socialistes vaig formar part d’una candidatura.

Quan vaig veure el Pere Navarro brindant amb l’Albert Rivera em va semblar una cosa bastant indigna i llavors, com aquell que és soci del Barça i perd 5-0 amb el Madrid, vaig estripar el carnet. Però em considero encara socialista pel que fa als valors que comporta el socialisme històric.

Primer, la invitació que em va fer l’Albert Batet, a la qual de seguida vaig respondre que sí. I ho vaig fer així per una qüestió de dignitat, de veure que el país que tant estimo estava sent ocupat, que li volien canviar el seu ADN.

Jo no volia dimitir de la Cambra. Pensava que, a cinc mesos vista de les seves eleccions, era un bon enrenou canviar ara les estructures. Que sent el darrer de la llista tenia nul·les possibilitats d’accedir al Parlament de Catalunya i que la candidatura de JxCat defensa moltes de les coses que he defensat a la Cambra des de fa anys, com ara les infraestructures, el corredor del mediterrani, etc... Per tant, no trencava amb els propòsits que ja tenia.

Al·lucino amb aquestes coses. Veure el senyor Rajoy que ve a Barcelona a demanar a les empreses que no se’n vagin, quan ha estat ell qui ha posat un pont de plata perquè marxessin. Em sembla un contrasentit tan gran, i una hipocresia i una manca d’ètica... El mateix amb l’Agència Europea del Medicament: Europa sap que el govern espanyol és el més corrupte d’Europa, que l’1 d’octubre hi va haver una massacre impròpia... És lògic que respongués com ho va fer.

Estem en un món molt globalitzat, i els llaços amb Espanya són profunds, i tenim entre un 40 i un 50% de gent que vol continuar pertanyent a Espanya. Jo no dic que els haguem d’imposar que deixin de ser espanyols, el que dic és que podríem haver plantejat, i encara les podríem trobar, fórmules de convivència, però s’han anat trencant i ara són inviables. No entenc com ha pogut passar que després de 40 anys de dictadura la gent s’hagi quedat adormida. Com pot ser que aguanti una monarquia que va arribar amb les butxaques buides i ara no li caben en un camió les seves pertinences? Jo no sé com aquestes coses passen, la gent està adormida i no veu res.

Jo sempre dic que o bé tenim tancs o negociem, i tancs no en tenim. Per tant, haurem de negociar. I penso que es poden fer moltes coses. Ara és difícil tirar enrere, però es podrien haver fet moltes coses que haguessin pogut permetre compartir la nació, una fórmula federal, una autonomia més plena... Però per això calia que a l’altra banda hi hagués hagut algú amb una mínima voluntat de diàleg. La sociologia de la gent espanyola és diferent de la nostra, i això no és nacionalisme ni nazisme. És constatar que no respirem igual, un és el teixit productiu i l’altre, el teixit que ho gasta.

Evidentment. Aquestes eleccions es faran en un context d’una irregularitat total. Veig amb molta tristor el que està passant. Hi ha una força d’ocupació, és una manera d’anul·lar la voluntat d’un poble.

Restaurar la legalitat i la dignitat. I llavors fer uns plantejaments que hauran de passar obligatòriament per complir la llei i negociar un canvi en la Constitució Espanyola.

Sí, però el problema és que canviar la Constitució és impossible, i una llei de la qual és impossible la seva reforma no és acceptable. És una llei d’impossible compliment, i això ho fa una mica complicat.

Infraestructures, infraestructures i infraestructures. No pot ser que tinguem un coll d’ampolla ferroviari a partir de Salou. Que el corredor mediterrani es comenci a Múrcia, i no a la frontera amb França. No soc conspiranoic, però amb això estic segur que hi ha una mà negra.