“El país es construeix aconseguint drets socials”

El context actual és bastant motivador. A més, des dels inicis de Podem treballo activament per la formació. Respecte al que diu del moment que vivim, és molt important que construïm país, però el país es construeix aconseguint drets socials, que n’hem perdut molts durant aquests anys. M’hi poso amb la voluntat de lluitar pels drets dels joves i dels majors de 55 anys, amb ganes d’assegurar una bona jubilació als qui s’han passat tota la vida treballant i amb el repte que no ens restin els nostres drets sanitaris. També, per descomptat, amb el propòsit de continuar lluitant per una educació pública de qualitat.

Per què ho diu, això? La independència com a tal no és una idea dolenta però no podem lluitar per la construcció d’un país sense lluitar pels aspectes socioeconòmics.

La independència es reivindica defensant que Catalunya té una cultura i unes institucions pròpies. És un error dir que Madrid ens roba perquè això fa que als catalans se’ns vegi com a insolidaris, quan, precisament, si alguna cosa ens sobra a Catalunya és solidaritat. Les dades de donació de sang o d’òrgans, o la gran mobilització que hi ha cada any per La Marató de TV3 ho demostra. A nivell d’associacionisme, de donacions i d’ONG, Catalunya emprèn uns projectes que són mirall a Europa.

No. Reconec que m’he sentit seduïda per l’independentisme però no ho soc perquè, de la manera com s’ha defensat aquest procés, no m’ha acabat de convèncer. A mi, la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) em fa dubtar molt. Al meu parer, si proclamem una DUI estem creant un conflicte i jo crec que no hem d’establir fronteres sinó que hem de crear ponts. I de ponts n’hem vist ben pocs. Un exemple és el que ha passat amb el suport internacional, clarament ha estat un dels aspectes deficitaris d’aquest procés. La independència és un punt i a part en la història i un procés d’aquesta magnitud no es pot planificar amb un full de ruta ni posant un límit de 18 mesos. És un tema que s’ha de treballar amb molta constància i tant com sigui necessari.

I tant, hi ha una opció ben clara que encara ara no sé perquè no s’ha treballat més.

El referèndum pactat.

Des del bàndol independentista s’han fet molts esforços però no ho han plantejat de manera correcta. Els altres, Espanya i el seu govern, s’han tancat en banda perquè per ells aquesta és una qüestió de poder i de dominació. Ells tenen aquesta concepció de l’Estat i és molt difícil fer-los canviar de parer. Per això s’ha de tenir clar que del que es tracta és de crear amb les altres forces polítiques una majoria que pugui arribar a trencar la majoria del Partit Popular.

D’equidistància per part nostra no n’hi ha hagut, perquè si haguéssim actuat de manera equidistant no ens hauríem posicionat tant, i de manera tant clara, a favor del referèndum pactat. El que passa és que a nivell mediàtic hi ha conceptes que es tracten amb una superficialitat que espanta.

No, però des dels mitjans es potencia que siguis blanc o negre, per força, com si no hi hagués un gris.

En política tot és molt canviant, cada cop més, però és evident que la situació actual està molt polaritzada. Les enquestes diuen que hi haurà un avenç de Ciutadans, en detriment del Partit Popular, i que els independentistes es mantindran. Però les enquestes també diuen que nosaltres podem perdre una mica i jo penso que queda molt a dir i que hi ha una part de l’electorat que no ha votat mai i que ara pensa fer-ho. Qualsevol circumstància que es doni durant la campanya podria condicionar.