“Mai havíem pensat que la fera fos tan ferotge”

M’hi va faltar el només. No va només d’independència. Era una piulada que feia referència a tota la polèmica que tenim amb els llaços grocs, i els avis de Reus, i el color groc no sé on... Al final, això sembla molt obsessiu, d’una por agònica per part del tripartit del 155, a marcar-nos el pas d’una manera que dificulta la democràcia. Ens estan anorreant una sèrie de drets i llibertats.

El que hem de fer és investir Carles Puigdemont president. I derrotar el 155. No tenim un govern de la Generalitat perquè el 155 ens l’ha tret i l’està manant un partit polític que, a Catalunya, treu menys del 9% dels vots. Amb una bona majoria, el nostre objectiu és que Europa vegi que l’Estat espanyol no està fent les coses bé i potser l’Estat haurà d’entendre que el camí que ha seguit fins ara, és brutal i erroni.

Per l’acció democràtica d’un país que va decidir que el 27 de setembre hi havia un mandat democràtic i que l’1 d’octubre n’hi havia un altre? No. No és així. Segurament, hi ha coses que no s’han fet prou bé, però la desproporció és tan gran! Mai havíem pensat que la fera fos tan ferotge i mancada d’esperit democràtic.

Hauria estat la voluntat d’un gran teixit que s’ha manifestat molt a Catalunya. Davant la impossibilitat de fer-ho, la llista del president és una alternativa transversal boníssima. Amb molta gent que ens hi hem apuntat i que comença a fer el paper que demostra que no va de partits, sinó de democràcia, llibertat, drets i dignitat.