El govern esgotarà tots els recursos legals per evitar l'arribada del cementiri nuclear
El president Montilla escriurà una carta al ministre d'Indústria per demanar-li que l'MTC no s'instal·li en territori català
El que sí farà el govern, segons va assenyalar Carod, és «utilitzar tots els recursos legals» per impedir que Ascó puga rebre l'MTC. El vicepresident, que ahir actuava com a portaveu de la Generalitat, va recordar que les conseqüències de la decisió de l'Ajuntament riberenc superen l'àmbit municipal, i que el sentit comú aconsella «consens social i polític» en el territori on s'haja d'instal·lar un cementiri nuclear. «Hi ha un acord de l'Ajuntament, però també hi ha una actitud contrària molt viva i activa a la Ribera d'Ebre i al conjunt de les Terres de l'Ebre», va afegir Carod, abans de recordar que el territori ja ha complert amb la seua quota de solidaritat energètica i nuclear. Segons el vicepresident, després de la decisió presa ahir a Ascó, el govern farà «tots els passos per intentar, per la via de la legalitat, que no es pugui convertir en realitat».
Carod no va concretar quines podrien ser les mesures adoptades pel govern, tot i que una de les opcions és que la Generalitat puga informar negativament en algun dels dictàmens que són de la seua competència, com en la declaració d'impacte ambiental del projecte. Una altra mesura podria ser l'aprovació d'una nova resolució al Parlament contra l'MTC. Però aquesta vegada, no en una comissió sinó en el ple del Parlament, i amb el vot del PSC, ja que els socialistes van votar en contra de la primera resolució. En qualsevol cas, la Generalitat ja hauria descartat impugnar l'acord del ple per la possible incompatibilitat de l'alcalde i de tres regidors pels seus vincles professionals amb la indústria nuclear. Però Carod va dir que si el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre vol tirar endavant aquesta impugnació, es demanarà un informe al Departament de Governació i Administracions Públiques.
En aquest sentit, el govern de Castella-la Manxa ja va demanar ahir un informe als serveis jurídics de la junta de la comunitat. L'objectiu de l'informe és estudiar la presentació d'un possible recurs contra l'acord del ple de Yebra, l'altre municipi que amb Ascó aspirarà a rebre l'MTC. Així, el govern castellà considera que hi ha «indicis fonamentats» que l'acord de Yebra podria ser «nul de ple dret, tant en el fons com en la forma». Un dels motius que al·lega l'executiu de Castella-la Manxa és que l'alcalde de Yebra, Juan Pedro Sánchez (PP), treballa des del 2007 a la central nuclear de Zorita. Després del tancament de la planta, la seua empresa depèn d'Enresa, l'encarregada de pilotar el futur MTC.
Si s'impugnés, encara guanyaria el «sí»
g.m. / i.mUn cop acabada la tancada de protesta a la seu del Consell Comarcal, el govern de la Ribera d'Ebre va emetre un comunicat criticant «l'obscurantisme» que ha envoltat el procés de selecció de candidats a rebre l'MTC. A més, van qüestionar la «legitimitat moral» de l'Ajuntament d'Ascó per decidir el futur de tota la comarca, «d'esquena a la resta de municipis del Camp i l'Ebre, de set consells comarcals, i del Parlament». «La nostra intenció és continuar treballant, mitjançant les vies legals, administratives, polítiques i institucionals, per defensar la nostra comarca, com ho hem fet sempre, i mirar de capgirar la situació en què la decisió del ple d'Ascó ens ha situat», conclouen. En aquest sentit, la primera «mesura legal» que prendran serà una petició formal, tant al Departament de Governació com al servei d'assistència municipal de la Diputació de Tarragona, per estudiar la possible nul·litat de l'acord del ple d'Ascó. Però el problema és que, tot i que prosperés la impugnació, encara guanyaria el «sí» a l'MTC. De fet, si l'alcalde i tres regidors no haguessin votat en el ple, la candidatura s'hauria aprovat ahir amb tres vots a favor i dos en contra.
El règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (30 / 92) regula les causes que són motiu d'abstenció dels empleats públics i dels càrrecs locals electes i, en aquest sentit, obre la porta a presentar una recusació. En resum, ve a dir que els càrrecs electes no poden decidir amb relació als temes que els afecten per motius econòmics, laborals, de parentiu, d'amistat o per testimoniatge. Amb tot, també deixa clar que l'actuació d'autoritats i empleats públics en motius d'abstenció no implicaran, necessàriament, la invalidesa de l'acte en què hagin intervingut i, d'altra banda, el fet de no abstenir-se en els casos en què l'aplicació sigui de llei donarà lloc a la responsabilitat de l'empleat públic o càrrec electe.
