El govern esgotarà tots els recursos legals per evitar l'arribada del cementiri nuclear

El president Montilla escriurà una carta al ministre d'Indústria per demanar-li que l'MTC no s'instal·li en territori català

El que sí farà el govern, segons va asse­nya­lar Carod, és «uti­lit­zar tots els recur­sos legals» per impe­dir que Ascó puga rebre l'MTC. El vice­pre­si­dent, que ahir actu­ava com a por­ta­veu de la Gene­ra­li­tat, va recor­dar que les con­seqüències de la decisió de l'Ajun­ta­ment ribe­renc superen l'àmbit muni­ci­pal, i que el sen­tit comú acon­se­lla «con­sens social i polític» en el ter­ri­tori on s'haja d'ins­tal·lar un cemen­tiri nuclear. «Hi ha un acord de l'Ajun­ta­ment, però també hi ha una acti­tud contrària molt viva i activa a la Ribera d'Ebre i al con­junt de les Ter­res de l'Ebre», va afe­gir Carod, abans de recor­dar que el ter­ri­tori ja ha com­plert amb la seua quota de soli­da­ri­tat energètica i nuclear. Segons el vice­pre­si­dent, després de la decisió presa ahir a Ascó, el govern farà «tots els pas­sos per inten­tar, per la via de la lega­li­tat, que no es pugui con­ver­tir en rea­li­tat».

Carod no va con­cre­tar qui­nes podrien ser les mesu­res adop­ta­des pel govern, tot i que una de les opci­ons és que la Gene­ra­li­tat puga infor­mar nega­ti­va­ment en algun dels dictàmens que són de la seua com­petència, com en la decla­ració d'impacte ambi­en­tal del pro­jecte. Una altra mesura podria ser l'apro­vació d'una nova reso­lució al Par­la­ment con­tra l'MTC. Però aquesta vegada, no en una comissió sinó en el ple del Par­la­ment, i amb el vot del PSC, ja que els soci­a­lis­tes van votar en con­tra de la pri­mera reso­lució. En qual­se­vol cas, la Gene­ra­li­tat ja hau­ria des­car­tat impug­nar l'acord del ple per la pos­si­ble incom­pa­ti­bi­li­tat de l'alcalde i de tres regi­dors pels seus vin­cles pro­fes­si­o­nals amb la indústria nuclear. Però Carod va dir que si el Con­sell Comar­cal de la Ribera d'Ebre vol tirar enda­vant aquesta impug­nació, es dema­narà un informe al Depar­ta­ment de Gover­nació i Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques.

En aquest sen­tit, el govern de Cas­te­lla-la Manxa ja va dema­nar ahir un informe als ser­veis jurídics de la junta de la comu­ni­tat. L'objec­tiu de l'informe és estu­diar la pre­sen­tació d'un pos­si­ble recurs con­tra l'acord del ple de Yebra, l'altre muni­cipi que amb Ascó aspi­rarà a rebre l'MTC. Així, el govern cas­tellà con­si­dera que hi ha «indi­cis fona­men­tats» que l'acord de Yebra podria ser «nul de ple dret, tant en el fons com en la forma». Un dels motius que al·lega l'exe­cu­tiu de Cas­te­lla-la Manxa és que l'alcalde de Yebra, Juan Pedro Sánchez (PP), tre­ba­lla des del 2007 a la cen­tral nuclear de Zorita. Després del tan­ca­ment de la planta, la seua empresa depèn d'Enresa, l'encar­re­gada de pilo­tar el futur MTC.

Si s'impugnés, encara guanyaria el «sí»

g.m. / i.m

Un cop acabada la tancada de protesta a la seu del Consell Comarcal, el govern de la Ribera d'Ebre va emetre un comunicat criticant «l'obscurantisme» que ha envoltat el procés de selecció de candidats a rebre l'MTC. A més, van qüestionar la «legitimitat moral» de l'Ajuntament d'Ascó per decidir el futur de tota la comarca, «d'esquena a la resta de municipis del Camp i l'Ebre, de set consells comarcals, i del Parlament». «La nostra intenció és continuar treballant, mitjançant les vies legals, administratives, polítiques i institucionals, per defensar la nostra comarca, com ho hem fet sempre, i mirar de capgirar la situació en què la decisió del ple d'Ascó ens ha situat», conclouen. En aquest sentit, la primera «mesura legal» que prendran serà una petició formal, tant al Departament de Governació com al servei d'assistència municipal de la Diputació de Tarragona, per estudiar la possible nul·litat de l'acord del ple d'Ascó. Però el problema és que, tot i que prosperés la impugnació, encara guanyaria el «sí» a l'MTC. De fet, si l'alcalde i tres regidors no haguessin votat en el ple, la candidatura s'hauria aprovat ahir amb tres vots a favor i dos en contra.

El règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (30 / 92) regula les causes que són motiu d'abstenció dels empleats públics i dels càrrecs locals electes i, en aquest sentit, obre la porta a presentar una recusació. En resum, ve a dir que els càrrecs electes no poden decidir amb relació als temes que els afecten per motius econòmics, laborals, de parentiu, d'amistat o per testimoniatge. Amb tot, també deixa clar que l'actuació d'autoritats i empleats públics en motius d'abstenció no implicaran, necessàriament, la invalidesa de l'acte en què hagin intervingut i, d'altra banda, el fet de no abstenir-se en els casos en què l'aplicació sigui de llei donarà lloc a la responsabilitat de l'empleat públic o càrrec electe.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.