“Cal avançar alhora en drets socials i nacionals”

Estem en un moment difícil, tant en el terreny social com en el terreny polític, i vaig pensar que aquestes eleccions no me les podia mirar de lluny ni amb indiferència. Vaig pensar que, encara que fos en un lloc simbòlic, havia de donar suport a la proposta de Xavier Domènech, que el que vol és superar aquesta situació enquistada en què estem ara mateix, amb dos blocs molt confrontats, i fer-ho des d’una posició diferent que tingui en compte els drets nacionals i els drets socials, i que els faci avançar en paral·lel. I donar respostes als problemes de la gent, que són molts i en molts àmbits.

No, simplement estic donant suport de manera independent a la candidatura. Mai se sap, però ara mateix no tinc cap intenció de fer carrera política.

Bastant malament, en el sentit que veia que estàvem davant de dues estratègies confrontades, que no ens portaven enlloc. Veia que l’estratègia de la unilateralitat no ens permetria avançar, sobretot quan a l’altre costat n’hi havia una de pitjor, que era la de l’autoritarisme. Aquest xoc provocava que no avancéssim en drets polítics i que es fracturés molt la societat; la convivència se n’estava ressentint. Hem de superar aquestes estratègies de blocs.

Quan defineixes una estratègia, has de saber quins són els teus objectius, quina és la teva contrapart, quina força té i com hi arribaràs amb els mínims costos possibles. Si no tens en compte tot això, pots perdre. Com a sindicalista, ho he viscut en diverses negociacions, quan havies de tenir en compte si una estratègia massa de confrontació et podia portar, per exemple, al tancament de l’empresa o, en canvi, segons com jugaves tu, podies salvar molts llocs de treball.

També has de saber que no t’hi pots jugar el tot pel tot. I el que he vist de lluny és que tant el govern català com l’espanyol estaven molt tancats. Per tant, calia canviar alguna estratègia. Crec que no l’hem acabat d’encertar, i n’és una prova la situació que tenim ara mateix, en la qual Catalunya és menys lliure, menys igual i menys fraternal. Menys lliure, perquè tenim el 155 al damunt; menys igual, per les polítiques de retallades en polítiques socials dels últims anys, i menys fraternal, perquè la tensió política s’ha fet sentir molt.

A partir d’aquest estiu, he vist més crispació i més desqualificació envers el que no pensa igual que l’altre. Una prova que la convivència social se n’ha ressentit és que hi ha gent que no en vol parlar amb amics perquè s’han creat blocs. Això no és bo per a una societat com la nostra, que és molt complexa, diversa i plural, i en la qual fins ara s’havia conviscut bé, respectant aquesta pluralitat. Ara molta gent s’ha acabat tancant en la seva raó, sense voler reconèixer la raó de l’altre.

Aquest és un conflicte real que s’ha de solucionar de manera política, no judicialment ni amb mesures repressives. Quan parlem de política, parlem de diàleg, de negociació i d’acord. En aquesta solució política, l’exercici del dret a decidir és fonamental. És a dir, la decisió política ha d’estar referendada per la ciutadania. El que passa és que cal recórrer un camí i cal mirar d’acordar què i com proposem a la ciutadania que voti. La situació actual, amb un govern espanyol enquistat, no permet aquest procés ara mateix. Per tant, hem de buscar un punt de trobada entre els que volen centralitzar més i els que considerem que és amb l’exercici de més autogovern i millor autogovern que podrem donar respostes concretes als problemes.

Afortunadament, a l’Estat hi ha forces polítiques que veuen que la solució avui no és recentralitzar, sinó definir el model de competències autonòmiques per redefinir l’autogovern. Aquí hem de fer veure que aquest model d’estat de les autonomies del 78 possiblement està superar i que cal redefinir-lo.

Cal comptar amb un conjunt de forces diverses i plurals, ja que no totes pensen el mateix i no totes estan en la mateixa situació per abordar aquests debats avui. Possiblement, el primer repte que tindríem és poder superar un govern del PP a Espanya i tenir una força que, si més no, partís d’uns principis democràtics ben assentats. El PP aquí té algunes mancances, diríem...

Buscar solucions judicials i policials a problemes polítics no ajuda a resoldre’ls, sinó que els enquista i els malmet. El que passa és que aquesta resposta repressiva no és perquè sí, sinó que forma part d’una deriva autoritària del govern espanyol que no és d’ara, que ve d’enrere i que ja es va veure quan es va aprovar la llei mordassa. Són unes tendències del govern del PP, però també es reprodueixen en partits i governs d’altres països del món.

Difícilment avui els estats permetrien que algú es desmarqués de la seva norma sense permís. Per tant, trobar suports fora en l’actual context internacional era molt difícil, i això sense tenir en compte els casos particulars de cada estat.

Si les eleccions les intentem fer de nou com un plebiscit, correm el perill de tornar a generar frustració: la gent veu que allò en què diposita totes les seves esperances no s’acaba complint i alhora en els problemes quotidians no es veuen canvis. Hem de ser capaços de dotar aquestes eleccions d’un alt contingut de propostes de govern concretes i materials amb relació als problemes de la ciutadania de Catalunya. Per resoldre, per exemple, els problemes de desigualtat i de pobresa que tenim actualment.

Amb propostes de govern que activin l’economia, que generin una xarxa de protecció social, que permetin que la gent tingui unes mínimes capacitats per negociar les seves condicions de treball... Si no tens cap xarxa, acabes assumint la precarietat com a norma de vida i negocies despullat, per dir-ho d’alguna manera, davant qui té la possibilitat d’oferir-te una cosa o una altra. Garantir l’atenció a la dependència de la gent gran; no oblidar la gent jove, que necessita garanties per viure i tirar endavant; fer que les administracions públiques contribueixin a generar ocupació com a actors econòmics que també són... Aquestes són opcions polítiques que s’han d’oferir a la gent. Cal avançar en tots aquests temes socials, però també en drets nacionals.