“Fem primer les coses que podem fer des d’aquí”

Perquè a Catalunya portem molt de temps, com a la resta de l’Estat, amb una crisi important: econòmica, social i política. Una crisi que ha deixat pobresa infantil, joves a l’atur o amb feines precàries, gent gran que no arriba a final de mes, retallades, privatització de la sanitat i de l’educació, etcètera. I, en un moment determinat, CiU, ERC i la CUP decideixen que la solució és la independència. És un error. Personalment ho crec.

Sí, i per tres motius. El primer: la independència és legítima, i jo soc partidària del dret a decidir; però la independència no porta automàticament a les millores socials i democràtiques. El segon: no hi ha prou consens. Una part molt important de la població de Catalunya no vol la independència, i això no es pot obviar. I tercer: amb un govern del PP centralista i cavernícola és impossible el pacte.

Per tant, el que cal és refer la convivència social i començar a parlar de com podem millorar el nostre país. Catalunya en Comú-Podem opta per aquesta via. Estem en contra del PP, de l’article 155, que mig govern estigui a la presó i l’altra meitat a l’exili. Però també pensem que la unilateralitat era una via sense sortida: no era prou democràtica. Cal buscar altres sortides.

Primer de tot hem de solucionar els problemes de la gent. Després hem de buscar un encaix democràtic, amb una conversa bilateral o un acord. I si ens hem d’esperar, ens esperem. Però també és veritat que hem de buscar una sortida possible a les demandes d’independència d’una part de la població. Per això tornem a parlar de referèndum. És el que sempre hem dit. A més, tinc la sensació que és el que vol la majoria de la població. Fins i tot els independentistes estan dient coses que hem dit sempre: que no hi ha majoria, que no estava tot preparat, que la repressió era molt gran.

La CUP, a la qual he estat molt propera, té dues ànimes. Una d’esquerres, anticapitalista i social, i una altra d’independentista. Crec que la segona s’ha menjat la primera. Pensen que la independència és la solució i crec que s’equivoquen. Des de la meva perspectiva, crec que són uns bons aliats, però haurien de deixar d’insistir que el que importa és la república. Cal posar-hi seny. Això no ha sortit?: busquem una altra manera. I mentrestant fem que el país funcioni i parlem dels problemes socials oblidats massa temps.

Molts dels problemes socials que tenim ara no tenen a veure directament amb l’Estat espanyol. Catalunya, amb autogovern i tot, era el lloc on més s’havia privatitzat, on es va fer la llei d’educació més neoliberal, on la desigualtat va augmentar més. Tot això no es culpa de Madrid, sinó del govern d’aquí. També des d’aquí podem millorar moltes coses.

Insisteixo: tinc la sensació que hi ha problemes que si no s’han resolt no és per culpa de Madrid. Això ha sigut més una excusa que un fet. Tenim una renda garantida ciutadana que s’ha aprovat després de sis anys. I això depenia d’aquí. Sis anys hem tardat, mentre hi havia misèria, pobresa, desnonaments... No valen excuses. Fem primer aquelles coses que podem fer. Lluitem després per les que no ens deixen fer.

Jo no mano, però podria assegurar –perquè, si no, me’n vaig– que no pactarem ni amb el PP ni amb Ciutadans. I no només per la qüestió nacional, sinó per la social. Però tampoc pactarem amb la dreta nacionalista que opta per la unilateralitat.

Aquí no tinc cap resposta clara. No seré jo qui decideixi tot això. Depèn de diverses coses, m’imagino. Primer, del que votin els electors. Segon, de les possibilitats que s’obrin. Jo crec que si Catalunya en Comú-Podem fa falta per formar govern, s’intentarà que sigui com més progressista i social millor. A partir d’aquí, ja veurem quins pactes.

Les coses no se solucionen d’un dia a l’altre. El Parlament i les administracions hi poden fer molt, però hi ha poders que en són independents: el BCE, la UE, l’FMI, bancs, multinacionals... Sí que s’intentaria començar per coses bàsiques: banca pública, desprivatitzar els serveis públics com la llum, l’aigua, la sanitat i l’educació. Que ningú es quedés al carrer, que ningú passés gana...

Jo penso que tota aquesta acció que ha generat el procés té una cosa molt positiva: la capacitat d’autoorganització de la població catalana. Això és admirable. M’agradaria que tota aquesta capacitat es posés al servei de la construcció d’aquesta Catalunya social, més justa.

Abans que comencés el procés, l’escola ja rebia molts atacs. Funciona la normalització lingüística, que ha estat una eina de cohesió social. Això s’ha de mantenir i defensar. L’acusació d’adoctrinament és absolutament falsa. I si examina els llibres del sistema escolar, cosa diferent del professorat, s’adoctrina més en el neoliberalisme. Jo estic a favor que s’hi parli de política. L’escola no només ensenya matèries, sinó també valors. L’escola ha de servir també perquè l’alumnat entengui què passa al món i perquè tingui eines per millorar la societat.