“Per solucionar el bloqueig, hem d’aprendre a escoltar”

Ara és poca cosa més que la voluntat de ser. Va arrencar el juliol passat, i pràcticament es troba a les beceroles en el plantejament d’aquestes eleccions. Units buscava gent i em van venir a preguntar si estava disposat a anar com a candidat pel PSC.

Units per Avançar no és Unió, tot i moure’s en el mateix espectre ideològic. És un partit nou, amb la vocació de ser gent que abans no hem estat en política i que ens hem trobat abans d’hora amb unes eleccions.

A mi em sorprèn que sorprengui perquè Unió i el PSC havien coincidit en altres àmbits. Ara, l’èmfasi és la voluntat de no ser en cap dels dos fronts, de pacte i la fe convençuda que hi ha solucions.

Les d’una persona normal amb interès pel món polític, però mai hi havia tingut cap vinculació, ni afiliació a un partit.

El context que vivim, o almenys com jo el percebo els darrers anys i mesos, crec que demana que gent que mai havíem estat en política fem un pas endavant, tots assumim un cert compromís amb la ciutadania. Em sento afortunat perquè m’ho han demanat. Aleshores, vaig creure que podia mirar d’aportar solucions, diàleg i centralitat a un context que està molt confrontat.

Algunes coses que el PSC també té: centralitat, catalanisme, voluntat de diàleg i un afany per evidenciar que hi ha recorregut per solucionar molts dels conflictes. Una mostra és el mateix pacte d’Units amb el PSC: un esforç –que m’imagino que no és fàcil per part de cap dels dos partits– de renunciar a qüestions ideològiques, perquè entenem que en aquest moment toca sacrificar-ne una part per aquelles coses que tenim en comú per sumar esforços. Els moments excepcionals requereixen fets igualment excepcionals.

No sé si és tant qüestió d’una solució com de l’actitud enfront dels camins. Entre els dos fronts hem sentit retrets de falta de diàleg. Si volem solucionar el bloqueig, hem d’aprendre a escoltar. Si tots ens centréssim en els punts de contacte, podríem començar a enfilar solucions.

Escoltar a mi no em sembla poca cosa, perquè vol dir estar disposat a intentar assumir els arguments de l’altra banda. No se soluciona res per les vies de la imposició, cal una aproximació. Contra la legalitat no hi podem anar, però sempre hi ha la via de l’acord polític.

Fer Miquel Iceta president de la Generalitat. I a Lleida, tenir uns resultats suficientment bons per aconseguir-ho. Tot passa per tornar a recuperar la cohesió social, tancar ferides sagnants. Veiem tantes amenaces en les derives que han portat a l’independentisme a un camí que és equivocat com en la temptació de la revenja i de passar factura a l’altre costat.

Puc entendre que algú tingui aquesta sensació, però el que em preocupa és que les urnes la validin. Si fos així, tindríem un país dividit. Les solucions arriben des de la moderació.

No desitjo la presó ni l’exili a ningú i em puc solidaritzar amb el seu patiment. El meu parer personal és que hi ha una falta de proporcionalitat en la resposta. Quan prens decisions, també en política, les has d’assumir, però no veig que la presó sigui la manera. En aquest context, és una mesura extraordinària i desafortunada.

Les mateixes que a escala nacional. Són unes eleccions crucials i excepcionals i, per tant, les mesures programàtiques estan orientades a un objectiu. Ens agradaria parlar sobre política social, agrària, econòmica... Són les preocupacions del meu entorn, però hem de posar les bases per parlar d’altres coses. És inaudit que l’eix de programa sigui tornar a la normalitat, però és que s’ha perdut.