“Si cal aplicar el 155 de nou serà a llarg termini, per uns quants anys”

Si sumem Ciutadans, el PP i PSC i potser l’abstenció de Catalunya en Comú es podria configurar una alternativa i un govern presidit per Inés Arrimadas. I no dic Arrimadas perquè sí, ha de ser la presidenta si la de Ciutadans és la llista més votada dins el bloc no independentista. Si ho fos la del PSC, nosaltres li donaríem suport, com ja ho hem fet a Andalusia. O com hem fet a Múrcia amb el PP.

Espero que canviïn d’estratègia. S’ha de cosir aquest deteriorament econòmic i social. Crec que els independentistes no han de renunciar al seu objectiu, siguin més o siguin menys. El que han de fer és treballar perquè democràtica i legalment l’independentisme sigui imparable.

Sí, d’acord, és difícil, però la política són també aliances. És evident que els partits independentistes en si mateixos sempre seran minoritaris en el conjunt d’Espanya, però la composició que hi ha avui al Congrés pot variar. I un altre tema: l’independentisme ha de treballar els suports internacionals. I els de dins de Catalunya, perquè ni tan sols aquí hi ha una majoria clara. Tot això no es té i és tot això el que ha generat frustració i inestabilitat econòmica. I et dius: ostres, potser cal que el mateix independentisme, sense renunciar a res, es replantegi l’estratègia, perquè l’actual ens ha conduït fins aquí.

Quan s’ha fet un referèndum acordat ha estat perquè la composició de forces del congrés respectiu ho ha permès. Cal esperar aquests moments. Cal perseverança, determinació i paciència per eixamplar les bases. I que pel conjunt d’Espanya es vegi com una cosa positiva, natural i lògica. Però Ciutadans no ho veu així i ens hi oposarem. No demano a l’independentisme res més que el que la democràcia demana a la resta. Si entre tots vam decidir que per canviar l’Estatut calia una majoria qualificada de 90 diputats, per què no es respecta?

Sí, entesos, però sense 90 diputats no es pot iniciar un canvi tan gran i profund com la segregació d’un país.

Qualsevol estat democràtic del món no pot permetre una situació d’il·legalitat al seu territori. Si s’ha pres aquesta decisió en base a uns actes que el govern de Catalunya il·legalment ha fet, si el govern continua instal·lat en aquesta il·legalitat, caldrà tornar a fer efectiu el 155.

Crec que la segona intervenció ja no seria només per convocar eleccions, sinó per uns quants anys, a més llarg termini.

La politització de les aules. És un fet. No passa a totes, però a moltes hi ha situacions que s’han de canviar. No em sembla correcte que a les aules hi hagi estelades i símbols que només són d’una part.

L’escola pública ha d’estar al marge de la politització, ja hi ha espais suficients per manifestar les posicions polítiques. Les aules no han de tenir símbols. Que s’ensenyi el valor de la democràcia ens sembla perfecte, però no es pot associar la democràcia a una part. Hi ha partits amb posicions diferents i cap és menys demòcrata. S’hauria de garantir la neutralitat de l’escola, i en alguns col·legis no es fa.

No els hem controlat. Ho sabem perquè rebem imatges.

En una fase electoral no hi ha d’haver una simbologia de part en els espais de tots. Estic convençut que hi ha gent que veu que és una clara injustícia la situació dels consellers, ho respecto, però un ajuntament també ha de respectar els que no ho veuen així.

Les enquestes donen moral, però més enllà de les enquestes percebem que creix el nombre d’afiliats, un 30% en dos mesos. Hi ha un clima molt positiu. La gent ens diu que ens votarà.