Política

Montserrat Royes

Número 37 de Junts per Catalunya (JxCat)

Si guanyem els sobiranistes, el bloc democràtic, no tornarà el 155

S’afilia a CDC, el PDeCAT, quan deixa de ser fiscal. És el seu segon mandat a l’Ajuntament de Matadepera, ara com a primera tinent d’alcalde. Compagina la política amb la docència a l’ISPC

Per què es decideix a fer el pas a la política nacional?
M’ofereixen anar a la llista perquè surto escollida a l’assemblea del Vallès Occidental, sector Terrassa. A més, també hi influeix el meu perfil més tècnic, ja que vaig ser fiscal durant 24 anys i soc docent de dret penal i dret penal processal a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). Un cop m’ho van proposar no m’ho vaig pensar gaire i de seguida vaig tenir ganes d’ajudar.
Com ha canviat la seva activitat del dia a dia?
Em centro especialment a fer campanya al territori perquè el president Puigdemont ens ha demanat que fem campanya a peu de carrer.
Vostè que ha estat fiscal, creu que hi ha una separació de poders?
Entenc que el poder judicial continua sent independent. Tanmateix, tenim una fiscalia amb un fiscal general de l’Estat que està nombrat per l’executiu, amb la qual cosa és un càrrec polític, tot i que això no agrada que es digui en àmbits jurídics. És aquesta fiscalia, jerarquitzada i polititzada, la que formula les acusacions i demana presons incondicionals, etc. i, en part, són vinculants.
Per tant...
Tot i que les decisions de la fiscalia no són vinculants, marquen una línia, promouen prendre determinades decisions.
Podem parlar de presos polítics?
De presos polítics o polítics presos. M’és igual com es diguin; hi ha presos que hi són per prendre decisions polítiques que s’ha considerat que són delictives. Això és gravíssim en un estat democràtic.
Li fa recordar temps passats?
Durant la dictadura, sabia el que podia passar si anava en una classe clandestina de, per exemple, el Jordi Solé Tura. Quan al mig de la classe s’escoltava “que venen”, havia de començar a córrer. Sabia què m’hi estava jugant. Ara, el que ha passat ens ha sorprès, ens ha reprès, no hi comptàvem. S’estan vulnerant garanties com és la llibertat d’expressió.
Encara creu en la justícia?
No sé com s’acabarà, tot plegat. Encara hi vull creure. Per això, el 21-D hem de guanyar el bloc democràtic, li vull dir així, el democràtic, per fer valer que no ha passat res del que diuen. El delicte de sedició i de rebel·lió me’ls he hagut d’estudiar ara perquè no sabia ni què eren, tot i ser especialista en dret penal.
Com s’entén la decisió de mantenir el vicepresident Junqueras, el conseller Forn i els dos Jordis a la presó?
El jutge ha individualitzat les interlocutòries. Sota el meu punt de vista, el jutge ha deixat les quatre persones a presó que ell pensa que poden tornar a obrir el foc. En el cas dels dos Jordis, s’agafen que van pujar als cotxes de la Guàrdia Civil el dia de l’escorcoll al Departament d’Economia i que el secretari judicial va haver d’esperar a sortir. Quan, en moltes ocasions, com en desnonaments, el secretari judicial s’espera a sortir per evitar les protestes. En Joaquim Forn perquè és el conseller d’Interior, i el vicepresident Junqueras perquè el jutge creu que ha estat molt estratega. El que s’ha dit en els interrogatoris no ho sabrem mai del cert, perquè han estat a porta tancada. Tot això només és l’inici, la maquinària judicial no s’atura mai.
Però aquesta maquinària és unidireccional?
La gent s’ha anat fent valenta i les persones que van ferir l’1O ho han denunciat. Vull creure amb el poder judicial i que totes aquestes denúncies seguiran el seu curs, ja que amb un resultat lesiu sí que es pot actuar d’ofici.
Què creu que passarà en les eleccions del 21-D?
Si guanyem els sobiranistes, el bloc de la democràcia, no tornarà el 155. Haurem de fer política per aconseguir els nostres objectius, tenint en compte la llei. I hem de tenir clar que no aconseguirem els nostres objectius de manera immediata, ens esperen anys de feina. Es va frenar la República perquè hi havia una amenaça real de violència als carrers i nosaltres ho volem fer amb pau. No sé si algú va explicitar que hi hauria violència, però hi ha coses que no cal dir-les, que es palpen. I aquells dies es palpaven.
Com superaran les dificultats de fer campanya amb el cap de llista a l’exili i el segon a la presó?
Doncs ens en sortirem. Hi ha gent molt pencaire. A la llista hi ha més perfils tècnics que polítics. Hi ha molta gent que vol treballar i ajudar.
A les sobretaules, es pot parlar de política?
I tant! No tenim cap problema. Tinc un germà que tothom el coneix, en Manuel Royes; va ser el primer alcalde de Terrassa pel PSC després de la dictadura, i hi ha un respecte total. Parlem de política amb respecte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.